Política Econòmica i Treball
  • Isaac Albert

    El món comercial i l'ordenació del comerç

    La disposició transitòria 8a de la Llei 2/2014, anul•lada per inconstitucional segons la recent sentència del Tribunal Constitucional del passat 14 d’abril, establia una moratòria temporal a l’aplicació dels criteris d’excepció d’implantació d’establiments comercials mitjans i grans fora de la trama urbana consolidada.   Aquesta moratòria havia de mantenir-se, segons la Llei 2/2014 fins a l’aprovació d’una nova Llei de comerç, serveis i fires en què es valorin adequadament els interessos públics amb relació a la normativa d’implantació d’equipaments comercials.

  • Model turístic i noves fiscalitats

    La consolidació progressiva els darrers anys d’un model turístic de masses a les principals destinacions turístiques del nostre país, planteja nous reptes de gestió del fenomen que requereixen una sèrie de polítiques per tal de donar resposta a noves necessitats o problemàtiques, per exemple, en relació a les grans aglomeracions i l’ocupació intensiva de l’espai públic. En aquest sentit, el plantejament de mesures de major regulació i diversificació de l’activitat turística hauria també d’anar acompanyat d’una fiscalitat més justa en relació a les externalitats que aquest model de masses crea avui i que no creava ahir.

  • Mingo Meseguer

    Quin hauria de ser el paper dels sindicats en la construcció de la República Catalana? (II)

    Deia en l’article del mes de maig que el moviment sindical hauria de repensar-se per ser capaç de configurar un nou model que s’adaptés a la situació actual del món del treball. Aquest repensament també és vàlid per a tractar la qüestió nacional. Abans d’examinar el posicionament actual sobre el procés de construcció de la República Catalana que tenen alguns dels nostres sindicats més representatius, vull deixar constància de la definició que es fa del mot autodeterminació tant al DIEC2 com al DLE de la RAE (organisme gens sospitós de ser un aliat de l’independentisme català): “Acció per la qual un poble decideix lliurement el seu futur polític.

  • Pere Miret i David Ros

    Endeutament i independència

    El deute que suporten avui els catalans pel fet de formar part de l’Estat espanyol  és superior al que tindrien en la República Catalana, sigui quin sigui el criteri que s’utilitzi per a repartir el deute. L’endeutament públic català actual més el que s’heretés del Regne d’Espanya seria assumible per l’economia catalana en el marc d’un nou estat, en situar-se per sota de la mitjana dels països europeus i amb un estalvi d’entre un 30 % i un 52 % en relació amb la situació actual dins l’Estat espanyol.

  • Mingo Meseguer

    Quin hauria de ser el paper dels sindicats en la construcció de la República Catalana? (I)

    En primer lloc, a ningú se li escapa que els sindicats estan patint una forta deslegitimació, amb dificultats d’adaptació i un patent descrèdit davant dels ràpids canvis que s’estan produint en el mercat laboral. La seva funció de defensa dels drets de les treballadores i els treballadors i el seu paper d’interlocutors davant de l’ocupador (sigui privat o públic) estan essent qüestionats des de molts fronts, i a vegades també des dels mateixos treballadors. El baix nivell d’afiliacions (al voltant del 16% a Catalunya) és un viu exemple d’aquesta situació.

  • Jordi Foz

    Transparència: transformem les administracions públiques

    Per a posar llum a la foscor i d’aquesta manera millorar les organitzacions, afavorir el rendiment de comptes, la participació ciutadana i la lluita antifrau, entre molts d’altres objectius, Catalunya s’ha dotat d’una Llei ambiciosa, la Llei 19/2014, de transparència, accés a la informació i bon govern.  Una Llei que és aplicable a les administracions públiques de Catalunya i al seu sector públic, així com a algunes entitats privades, com ara les associacions que reben ajuts per sobre d’una determinada quantia o les empreses privades prestadores de serveis públics.

  • Gerard Gómez del Moral

    La universitat i el procés constituent

    El debat sobre la durada dels graus i màsters és un debat ben viu al nostre país d’ençà que el 1999, amb la declaració de Bolonya, es van iniciar els debats sobre la necessitat de buscar una convergència universitària europea. Tot i així, d’ençà el decret de l’encara ministre Wert l’any 2015 i arran dels referèndums organitzats a les diverses universitats catalanes aquest curs 2015-2016, el debat ha tornat a aflorar en l’actualitat política. La flexibilització de l’estructura de les titulacions universitàries no és dolenta d’entrada, al contrari, podria servir per millorar la docència, l’aprenentatge i l’homologació amb el conjunt d’Europa.

  • Josué Sallent

    El paper dels ajuntaments en el desplegament de la fibra òptica

    Avui en dia ningú dubta de la necessitat de disposar de serveis de banda ampla tant pels ciutadans com per les empreses. Malgrat que la majoria dels ciutadans i empreses a disposen d'aquest serveis en règim de competència real, quan posem la lupa i mirem la situació arreu del territori ens trobem que en la major part del territori, aquests serveis no estan desplegats o que només Telefónica ofereix el servei, en una situació de monopoli Molts municipis s'han trobat amb el problema que no formen part dels plans de desplegaments dels operadors (Telefónica que és que és l'operador que té previst fer més desplegament preveu arribar al 97% dels ciutadans l'any 2020, cosa que condemna a prop de 250.

  • Carmel Mòdol

    Carns of Barcelona

    Al cant X de l’Odissea la fetillera Circe transforma els homes d’Ulisses en porcs. Com veiem, és de ben antic que els porcs formen part de la nostra tradició cultural, literària i, alhora, gastronòmica. No trobo desencertat en absolut que s’aprofitin tots els esquers i plataformes possibles per significar-nos com a poble. I en aquest procés Barcelona, la nostra capital, ha de lluir i seduir. Les declaracions en positiu hi ajuden per singulars que puguin semblar. S’ha d’anar amb compte però si la piulada posa en qüestió gratuïtament l’activitat i la suor d’algun dels nostres sectors productius.

  • Raimon Arnau

    Posem fi al greuge històric dels llicenciats farmacèutics

    Periòdicament tenim notícies dels propietaris de farmàcies quan recriminen (amb la boca petita) que no se’ls hi paga en termini les factures que la Generalitat els hi déu, però gairebé mai es comenta els privilegis de què gaudeixen respecte la resta de llicenciats, els quals tenen prohibit per llei establir-se lliurement i realitzar-se professionalment. Aquesta injustícia arrenca el 1941 amb una llei franquista que pretenia limitar aquesta activitat per tal d’afavorir a determinats grups professionals afins i que pràcticament s’ha mantingut inalterada a Catalunya encara que fa molt de temps que les competències estan traspassades.

  • Xavier Flores

    Els abusos funeraris a Catalunya

    A Catalunya estem patint des de fa anys una “liberalització irreal” dels serveis funeraris. Molts municipis estan actuant d’una manera il·legal i irresponsable. L ‘any 2010 la Llei 2/1997 de serveis funeraris de Catalunya, es va adequar eliminant condicions absurdes, requisits, barreres i traves  en la prestació d’aquesta mena serveis. Donava sis mesos per què totes les ordenances municipals es modifiquessin segons els nous preceptes d’aquesta normativa, però ara com ara això encara no ha passat.

  • Albert Castellanos

    Un pas endavant

    Si féssim un rànquing de quines són les capacitats més desitjades per l’ésser humà la de preveure i anticipar el futur ocuparia, sense cap mena de dubte, una de les posicions més destacades. La capacitat de preveure l’evolució dels mercats, els futurs patrons de consum o les tendències de moda de la propera temporada acaben sent claus en la definició de l’estratègia de les principals empreses en l’escenari internacional. En aquest sentit, i en l’àmbit polític domèstic, a molts independentistes ens agradaria poder visualitzar una línia més nítida de cap a on avança el procés.

  • Joan Vea

    El dèficit de Montoro

    El passat 31 de març, el Ministre d’Hisenda i Administracions Públiques, Cristóbal Montoro, responsabilitzava a Catalunya i el País Valencià del dèficit estatal, al no haver complert amb el límit marcat pel govern espanyol. Aquestes declaracions són un insult més del ministre Montoro als valencians i valencianes. El País Valencià és un dels territoris amb pitjor finançament i dels més perjudicats pel sistema de finançament autonòmic, quedant 250 euros per habitant per baix de la mitjana estatal.

  • Antoni Garcia Estevan

    Salari Mínim a Catalunya

    El salari mínim interprofessional per a tot l’estat espanyol està establert pel 2016 en 655,20 euros al mes, per 14 pagues, molt per sota de les recomanacions de la Carta Social Europea (CSE). Des d’ERC apostem per l’acompliment de la CSE, que recomana un salari mínim equivalent al 60% del salari mitjà del territori. A Catalunya, el salari mig al 2015 va ser de 2.136,5 euros, segons dades del INE difoses a mitjans de març. Això permetria a Catalunya tenir un salari mínim de 1.098,77 euros per 14 pagues d’acord amb la recomanació europea.

  • Òscar Riu

    Un Primer de Maig per a construir un país lliure nacionalment i just socialment

    Aquest Primer de Maig milions de treballadors ens manifestarem per reclamar: TREBALL DIGNE. I malauradament ho farem com ho varen fer un grup de treballadors fa 126 anys a Barcelona i que ja  en el seu primer manifest reclamaven, entre altres coses: jornada de treball d’un màxim de 8 hores per als adults, la prohibició del treball pels menors de 14 anys, el descans interromput de 36 hores setmanals i la supressió de les agències de col·locació. Reclamacions que malauradament estan més vigents que mai.