Política Econòmica i Treball
  • Miquel Guarner

    El nostre mar com a motor de progrés i desenvolupament

    Els Països Catalans tenen un litoral d’uns 2.250 kms. en les immediacions dels quals vivim mes del 90 % dels seus habitants. No obstant això, ni la població ni les administracions en general, tenim prou consciència de la importància del mar com a motor econòmic i de progrés, que engloba des de la pesca extractiva i l’aqüicultura, la logística portuària, com a principal via d’entrada i sortida de mercaderies, amb tots els seus agents, com transitaris, agents de duanes, estibadors i la indústria de manteniment naval, i totes les activitats nàutico esportives i turístiques, on inclouríem la construcció, venda i lloguers d’embarcacions d’esbarjo, així com els seus serveis associats, com port esportius, manteniments, accessoris, i tot el relacionat amb les activitats de turisme nàutic, on com coneixen molt bé a les Illes, la despesa mitjana del turista nàutic és superior en més d’un 50% del turista mig.

  • Joaquim Perramon

    Fer costat a la PIME

    Cada cert temps en aquest país algú intenta crear alguna mena de conglomerat empresarial que lideri l'economia catalana. Catalunya, diuen, necessita una gran empresa de capital català que lideri la marxa de l'economia. I cada cert temps assistim al fracàs d'aquest projecte i a la frustració col·lectiva.   El problema de tenir una estructura empresarial composta de PIMEs és establir una orientació econòmica que aprofiti totes les forces i en particular les forces de l'Administració, Observis sinó l'economia espanyola orientada a afavorir les grans empreses de sectors regulats que no solament gaudeixen del suport de l'Estat sinó que es confonen amb el propi Estat.

  • El riu és vida i l'aigua és de tots

    La sectorial d'Agricultura d'Esquerra Republicana, després d’un debat intern, vol expressar el seu posicionament sobre els recursos hídrics i la seva gestió, i també sobre el PHN.   En primer lloc vol fer saber que som conscients de la complexitat  que suposa gestionar de forma justa els recursos hídrics perquè tant els sectors econòmic com la ciutadania en el seu conjunt, en surtin beneficiats per igual.   La Sectorial considera que el PHN no beneficia el nostre país i per això ens manifestem en contra.

  • Eduard Cuscó

    Nova executiva de la sectorial de Comerç, Turisme i Consum

    El passat dissabte 13 de febrer, l’assemblea de la comissió sectorial de Comerç, Turisme i Consum escollí nou president, Carles Soriano, així com nou equip de treball d’executiva, amb el compromís d’assumir-ne el lideratge i de copsar les necessitats, els reptes i les demandes de tots els agents vinculats als sectors del Comerç, el Turisme i el Consum dels pròxims anys, i fins al proper congrés nacional d’Esquerra Republicana. I és que molt especialment, els pròxims 18 mesos del full de ruta del procés d’independència es presenten certament intensos, i caldrà plantejar definitivament com haurà de ser el procés constituent que posarà les bases de la ja imminent República Catalana.

  • Economia social: esperança i futur

    En un recent esmorzar a Barcelona amb diferents forces polítiques del país organitzat per l'entitat UpSocial, vaig tenir l'oportunitat de recollir propostes cara a impulsar l'economia social. En un paper consensuat entre actors del sector de l'economia social demanen a la política: Estímuls fiscals per donar suport a l'emprenedoria social i a l'inversió d'impacte social a més de la la creació de la formula jurídica empresarial Societat Limitada d'Interès General S.L.I.G. La creació d'un fons d' I+D+i social Llançament de bons fiscals d'impacte social La implicació de clàusules socials en la compra pública La creació d'un consell assessor sobre la inversió de l'impacte social Segons el meu entendre aquestes reivindicacions estan més que justificades, però caldria tenir en compte determinats aspectes per tal que l'economia social tingui un rol positiu i un pes real dins del panorama empresarial del país.

  • Mingo Meseguer

    El treball decent, un repte de futur per a la República Catalana

    La crisi econòmica ha tingut greus conseqüències sobre les condicions de treball i de vida de bona part de la població que viu del seu treball. Situacions com els baixos salaris, la temporalitat, el treball a temps parcial no volgut, els excessos de jornada laboral, els horaris irracionals, la subocupació, els falsos autònoms, l’economia submergida i la terrible xacra de l’atur (autèntica calamitat social) estan molt presents en el marc de l’actual realitat laboral. Les reformes portades a terme en matèria laboral pel govern espanyol (tant del PSOE com del PP) han comportat una pèrdua de drets i hi han conduït a la generalització de la precarietat, és a dir, de treballadors i treballadores que viuen de forma continuada en alguna o vàries de les situacions assenyalades anteriorment.

  • Fer empresa i fer país

    Amb aquest eslògan, el divendres dia 20 de novembre Sobirania i Justícia organitzà un dinar-col·loqui per refermar la posició dels empresaris catalans amb el procés i fer costat al presindet de la patronal CECOT, n'Antoni Abad. La plataforma d'empresaris, amb molt d’encert, va reunir una amplia representació de l’empresariat català proper al procés. A la taula presidencial hi havia el sr. Antoni Abad, acompanyat del Conseller d’Economia, Sr. Andreu Mas Colell,i del Secretari d’Empresa i Competitivitat, Sr.

  • Miquel Guarner

    El nostre mar com a motor de progrés i desenvolupament

    Els Països Catalans tenen un litoral d’uns 2250 kms. en les immediacions dels quals vivim mes del 90 % dels seus habitants. No obstant això, ni la població, ni les Administracions, en general tenim prou consciència de la importància del mar com a motor econòmic i de progrés, que engloba des de la pesca extractiva i l’aqüicultura, la logística portuària, com a principal via d’entrada i sortida de mercaderies, amb tots els seus agents, com transitaris, agents de duanes, estibadors i la indústria de manteniment naval, i totes les activitats nàutico esportives i turístiques, on inclouríem la construcció, venda i lloguers d’embarcacions d’esbarjo, així com els seus serveis associats, com port esportius, manteniments, accessoris, i tot el relacionat amb les activitats de turisme nàutic, on com coneixen molt bé a Les Illes, la despesa mitjana del turista nàutic és superior en mes d’un 50% a la turista mig.

  • Esther Querol

    Al Nadal il·luminen els carrers el vostre somriure?

    Entre finals de novembre i principis de desembre, un a un els nostres municipis van il·luminant els seus carrers amb motius nadalencs, aquests llums desperten diferents opinions  entre els nostres ciutadans. La il·luminació nadalenca no només es segueix mantenint arreu del territori per tradició, cercant l’entranyable sentiment que desperta en molts aquestes dates, també com atracció als principals eixos comercials de les nostres ciutats, ja que es desperta la curiositat i incentiven el comerç, l’hostaleria local, l’oci i el turisme als nuclis urbans en un dels moments més importants de l’any per a les vendes.

  • Josep Lluís de Villasante

    Treball, pobresa i equitat

    Davant les proporcions de la crisi laboral i el precariat emergent com a nova classe social, molts partits conservadors i liberals (molt lleugerament compassius) s'inspiren en Milton Friedman, que ja fa molts anys va proposar el subsidi fiscal als ingressos del treball (en anglès, Earned Income Tax Credit). Els ciutadans amb uns ingressos inferiors a un determinat nivell podrien rebre un ajut complementari, però que seria zero si no ingressessin res pel seu compte. A diferÈncia de les propostes de Guy Standing i dels defensors de la Renda Garantida de Ciutadania (RGC), les persones que rebrien el complement salarial tindrien un fort incentiu per treballar, sobretot si no ho estiguessin fent, ja que si obtenen feina remunerada immediatament els seus ingressos es multipliquen per efecte del complement.

  • Pere Aragonès

    Deute de la Generalitat i la declaració d'inici del procés d'independència

    La declaració del Parlament de Catalunya aprovada el passat 9 de novembre dóna el tret de sortida la fase institucional del procés d'independència de Catalunya. Recollint el mandat de les urnes i la composició del Parlament (que va atorgar a l'independentisme majoria simple en vots i absoluta en escons), s'anuncia l'inici del procés d'independència que ens ha de portar a l'establiment d'una República Catalana i s'acorden una sèrie de mesures en aquest sentit. Un dels aspectes de més interès des de l'òptica de la política econòmica és l'annex a la declaració on es detallen un conjunt de mesures de protecció de drets fonamentals davant les possibles intromissions de les institucions espanyoles, i entre aquests, uns criteris pel que fa a la gestió del deute de la Generalitat.

  • Josep Gallart

    Privatització 500 Neutralitat 163

    La setmana passada, la comunitat europea va arpovar la proposta de regulació del Mercat Únic de les Telecomunicacions afavorint els interessos de les operadores i els gegants multinacionals com Facebook i Youtube.   Les esmenes presentades pels grups preocupats per la neutralitat de la xarxa només han rebut suports dels grups Esquerra Plural i Els Verds/ Aliança Lliure Europea, tot i la campanya mediàtica (Save the Internet) d'organitzacions com Xnet i la Quadrature de Net.   El responsable de seguir aquest tema per part de Els Verds/ Aliança Lliure Europea ha estat l'eurodiputat austríac verd Michel Reimon, qui ha fet una gran feina i ha presentat esmenes, en nom de tot el grup, en la línia de protegir la neutralitat de la xarxa.

  • La recuperació, ho és només d’alguns

    Una de les brames que ens llancen constantment en aquesta llarga precampanya electoral, especialment el PP, és que som immersos en una recuperació econòmica sense precedents als anals de la historia econòmica. Una recuperació que s’explica per uns índexs de recuperació de la construcció incipients, un suposat increment del consum, i especialment, per una reducció de les taxes d’atur els darrers mesos. De fet, hauria d’estar prohibida l’eufòria –i penalitzada- a països amb taxes d’atur per sobre del 10%, i recordem que Espanya, amb un 21,18% la té de les més altes del món desenvolupat, i a Catalunya, tampoc amb masses èxits, es situa al 17,49% segons l’ EPA del tercer trimestre.

  • Jordi Martinoy

    Els assessors, entre la polèmica i la necessitat

    Novament, amb el nou mandat municipal, han estat objecte de polèmica político-mediàtica els anomenats “assessors” o càrrecs de confiança presents a les institucions, coincidint també amb l’aplicació de les limitacions previstes a la LRSAL. El seu paper està més qüestionat en moments com els actuals, amb una ciutadania afortunadament molt vigilant en els paràmetres d’ètica, austeritat i transparència a la vida política.   -De què parlem quan parlem d’assessors? Ens referim a la categoria de personal eventual prevista a les legislacions de funció pública.

  • Quim Bosch

    Hisenda, l’IVA i la recerca

    La Unió Europea considera que la recerca científica és una activitat econòmica, i com a tal està exenta de pagar IVA. La mesura està pensada per impulsar la recerca com a motor de desenvolupament econòmic i de benestar social. Els autònoms i els empresaris ja saben que a Espanya estar exent d’IVA no vol dir no pagar-ne, sinó pagar-lo primer esperar que Hisenda els el retorni. A la pràctica, l’Agència Tributària els fa servir de recaptadors d’impostos i de finançadors, perquè han d’aportar unes bestretes que Hisenda liquidarà a posteriori (sense interesos).