Política Econòmica i Treball
  • Albert Castellanos

    Un pas endavant

    Si féssim un rànquing de quines són les capacitats més desitjades per l’ésser humà la de preveure i anticipar el futur ocuparia, sense cap mena de dubte, una de les posicions més destacades. La capacitat de preveure l’evolució dels mercats, els futurs patrons de consum o les tendències de moda de la propera temporada acaben sent claus en la definició de l’estratègia de les principals empreses en l’escenari internacional. En aquest sentit, i en l’àmbit polític domèstic, a molts independentistes ens agradaria poder visualitzar una línia més nítida de cap a on avança el procés.

  • Joan Vea

    El dèficit de Montoro

    El passat 31 de març, el Ministre d’Hisenda i Administracions Públiques, Cristóbal Montoro, responsabilitzava a Catalunya i el País Valencià del dèficit estatal, al no haver complert amb el límit marcat pel govern espanyol. Aquestes declaracions són un insult més del ministre Montoro als valencians i valencianes. El País Valencià és un dels territoris amb pitjor finançament i dels més perjudicats pel sistema de finançament autonòmic, quedant 250 euros per habitant per baix de la mitjana estatal.

  • Antoni Garcia Estevan

    Salari Mínim a Catalunya

    El salari mínim interprofessional per a tot l’estat espanyol està establert pel 2016 en 655,20 euros al mes, per 14 pagues, molt per sota de les recomanacions de la Carta Social Europea (CSE). Des d’ERC apostem per l’acompliment de la CSE, que recomana un salari mínim equivalent al 60% del salari mitjà del territori. A Catalunya, el salari mig al 2015 va ser de 2.136,5 euros, segons dades del INE difoses a mitjans de març. Això permetria a Catalunya tenir un salari mínim de 1.098,77 euros per 14 pagues d’acord amb la recomanació europea.

  • Òscar Riu

    Un Primer de Maig per a construir un país lliure nacionalment i just socialment

    Aquest Primer de Maig milions de treballadors ens manifestarem per reclamar: TREBALL DIGNE. I malauradament ho farem com ho varen fer un grup de treballadors fa 126 anys a Barcelona i que ja  en el seu primer manifest reclamaven, entre altres coses: jornada de treball d’un màxim de 8 hores per als adults, la prohibició del treball pels menors de 14 anys, el descans interromput de 36 hores setmanals i la supressió de les agències de col·locació. Reclamacions que malauradament estan més vigents que mai.

  • Rafel Caballeria

    Una Administració Pública pròxima i eficaç al servei de la República

    La construcció d’una Administració pública en el marc de la República catalana ha de ser el resultat d’una anàlisi acurada de la situació real, és a dir, de les necessitats de  la ciutadania i del serveis que s’han de prestar per a satisfer-les. Estem en un procés cabdal en la construcció nacional, en el que parlar d’estructures d’estat comporta ser conscients d’una realitat, que no és una altra que cal configurar una Administració eficaç i eficient, que doni resposta de forma simplificada i amb proximitat amb les persones.

  • Narcís Romà

    El repte de la transformació digital de les Pimes

    En paral·lel a la revolució que viu el país, s'està produint una altra gran revolució, la digital. Segurament la primera deu molt a la segona. En l'àmbit personal, qui no disposa d’un smartphone? Qui no utilitza Internet per informar-se, participar, comprar, relacionar-se...? i són tants els canvis que la digitalització està introduint a la societat que, si no agafem perspectiva, és difícil adonar-se de la magnitud del que està succeint. Aquest canvi afecta la nostra economia, que esta immersa en una transformació cap a un model de negoci capaç d'integrar els avantatges i característiques de l'entorn digital en l'activitat tradicional de les nostres empreses.

  • Quim Bosch

    Tres universitats (joves) catalanes al Top-100 mundial

    Al món acadèmic, com a gairebé tots els àmbits de la vida, les classificacions de “els més...” o “els millors” són inevitables. I, com a qualsevol altre àmbit, les llistes es poden qüestionar tant com es vulgui, però ningú les ignora.   El rànquing més llaminer per a les universitats és el de “les millors universitats del món”, del que se’n solen presentar dues versions: la que engloba totes les universitats del món, i la que només es fixa en les més joves. I per a les universitats, el carnet jove dura fins als 50 anys.

  • Esther Querol

    Reservat el dret d’admissió 2.0

    Quan algú realitza una reserva per allotjar-se a algun lloc, assistir a un espectacle o fer ús d’algun servei, ràpidament avalua si el servei es correspon amb l’import pagat, si compleix les seves expectatives, les coses que podrien millorar-se i si el recomanaria a algun conegut. Això s’ha vist reforçat per l’amplia varietat de l’oferta i per les avaluacions que generalment se l’hi demanen que hagi en pro de millorar la qualitat del servei.   Actualment algunes plataformes de reserva de serveis (per exemple, l’empresa Airbnb que permet a un anunciant mitjançant el seu web l’anunci de lloguer d’allotjaments a canvi d’una petita comissió) permeten tant al client valorar a l’ofertant, com a l’ofertant avaluar al client final, podent alertar a altres ofertants del comportament del client que ha efectuat la reserva.

  • Josep Maria Terricabras

    L'acord comercial EUA-UE (TTIP), projecte inacabat

    El 22 de febrer del 2016 va començar la dotzena ronda negociadora entre la Comissió Europea i el govern nord-americà sobre el Tractat Transatlàntic de Comerç i Inversions (TTIP). Aquest Tractat ha de respectar el marc jurídic europeu i ha de preservar el conjunt de drets fonamentals que tant ens ha costat d'assolir. El que volem és que defensi els nivells d’exigència i de seguretat que Europa aplica en la fabricació i distribució dels seus productes, per exemple, en l’agricultura, la indústria farmacèutica, les polítiques de salut o en el medi ambient, exigències que no sempre coincideixen amb criteris generalment més laxes, acceptats als EUA.

  • Què implicaria la unió fiscal europea?

    El passat 18 de febrer, en Lluis Salvadó, Secretari d'Hisenda, i Ernest Maragall, eurodiputat, van debatre sobre una futura Unió Fiscal Europea i les implicacions que podria tenir per a la hisenda catalana. El debat es va iniciar amb la presentació que va fer Jordi Angusto de l'estudi fet per la Fundació Catalunya/Europa sobre quina i per què convé una unió fiscal europea per completar la Unió monetària. Bàsicament, per evitar que polítiques divergents reproduissin crisis com la que encara patim, per impulsar inversions que beneficien el conjunt de la UE i cap país pot dur a terme per sí sol i per evitar la competència fiscal entre països, que està suposant pèrdues de més de 100.

  • Anna Garofano

    Independència a crèdit

    Econòmicament parlant, és difícil pensar en un context millor per a la independència de Catalunya. Tot i un inici d’any complicat als principals mercats, els inversors saben que tenen el suport incondicional dels bancs centrals. Des de fa un any i mig el Banc Central Europeu exhibeix tipus d’interès negatiu, que ha anat incrementant en la zona vermella fins al -0.30% actual. Des del “whatever it takes” de Draghi fins a un “taper talk” de la Fed que va trigar quasi tres anys en començar a pujar lentament els tipus de crèdit, hi ha poc dubte que les principals economies estan a l’UCI; i ningú està disposat a desconnectar-les.

  • Som Autònoms

    Neix “Som Autònoms”

    El passat dijous 25 de febrer es va presentar Som Autònoms, la nova sectorial d’Autònoms de la Intersindical-CSC. Té com objectiu ser un espai de confluència que faci possible l’intercanvi d’experiències per poder desenvolupar una acció col·lectiva i coordinada en defensa dels treballadors autònoms. I ho volen fer des de una perspectiva de compromís amb la llibertat del país i la defensa dels interessos de les classes populars. A Catalunya, aquest col·lectiu de 539.989 treballadors a 2015, representa prop del 20% de la població activa.

  • Noël Climent

    El Fòrum Sindical per la nova República

    Voldria començar aquest article agraint la confiança a les companyes i els companys de la sectorial del Fòrum Sindical que em van escollir com a president. El moment polític actual és il·lusionant , fins que no tinguem la plena sobirania no disposarem de totes les eines, ara bé, mentre això no arriba hem d'encarar aquelles emergències socials actuals. Hem entrat a govern assegurar-nos que es culmina el procés i també perquè, en aquelles àrees de govern on hi som presents, s'hi deixin veure els nostre valors i els nostres principis.

  • Josué Sallent

    La importància de la gestió estratègica de les Tic dins de salut

    Avui en dia ningú dubta del fet que la tecnologia i especialment les TIC estan presents en tots els àmbits de la nostra vida però la visió d’aquesta presència pot ser de veure –les com una commodity (és dir, un producte genèric, bàsic sense diferenciació entre les seves varietats) com un element estratègic i transformador. Perquè les TIC són estratègiques i mereixen una visió holística i estratègica? Perquè no ens podem imaginar la gestió d’un àmbit que representa el 40% del pressupost de la Generalitat (8500M€ l’any 2015) i que afecta a tots els ciutadans, sense disposar dels millors sistemes de gestió i informació Perquè només la aplicació de tecnologia ens permetrà la universalització de serveis (tant des del punt de vista territorial, com abaratint costos de prestacions): el telediagnòstic, telecremats, teleictus.

  • Lluís Pujadas

    Salut científica

    Sobta que una societat com la nostra, tant conscienciada i compromesa amb el coneixement científic, tingui alhora un fort component místic en aspectes tant importants pel dia a dia com la salut. La pseudociència prolifera a casa nostra amb preteses "teràpies alternatives" que són un perill potencial per a la salut científica de la societat, i un risc concret per a la salut particular de moltes persones. Som al davant d’un problema seriós que no desapareixerà malgrat les petites bones notícies com la cancel·lació del màster d'homeopatia de la UB.