Política Econòmica i Treball
  • Josep Maria Terricabras

    Garantia Juvenil, encara hi som a temps

    Des dels inicis de la crisi econòmica arreu d'Europa, ja fa més de vuit anys, l'atur juvenil ha estat una de les principals preocupacions tant dels governants com del conjunt de la ciutadania. D'aquesta preocupació, en va néixer, a finals de l'any 2013, el programa de Garantia Juvenil amb l'objectiu de desenvolupar, en el conjunt dels Estats Membres, una política del mercat de treball que permetés que tots els joves menors de 25 anys rebessin una oferta de feina, formació o pràctiques en un termini de quatre mesos després de quedar-se a l'atur i d'acabar la seva educació formal.

  • Marc Realp

    L'accés a continguts, un punt clau per al desplegament d'operadors locals de fibra òptica

    El passat mes de maig la Comisión Nacional de los Mercados y la Competencia (CNMC) publicava en un post al seu blog les dades sobre com es reparteixen els accessos de xarxes de nova generació en funció de la mida dels municipis. Els resultats deixen clar que en municipis de menys de 10.000 habitants la presència de la fibra òptica és pràcticament inexistent. A Catalunya, al voltant del 80% de municipis tenen menys de 10.000 habitants. Això vol dir que prop d’un 20% de la població no té accés a la fibra òptica.

  • Pere Sadurní

    La Responsabilitat Social Empresarial

    La responsabilitat social empresarial (RSE), també anomenada consciència corporativa o responsible business tal com diuen algunes institucions americanes, és una forma cada vegada més important, d’autoregulació de les pròpies empreses per la qual cosa es comprometen a visualitzar les seves activitats d’acord amb la llei i els estàndards ètics tant nacionals com internacionals. Però més enllà d’alguns models i estàndards, algunes empreses implementen la seva pròpia RSE focalitzada en els  seus propis interessos amb la intenció amb aquesta política social, de reduir els riscos legals i dels inversors però amb l’objectiu d’incrementar els beneficis a llarg termini com una activitat de negoci enlloc d'emmascara-ho com han fet molts bancs, l’evasió d’impostos d’Ikea o l’escàndol Volkswagen en serien alguns clars exemples d’aquesta doble moral.

  • Montserrat Colàs

    Fons Cooperatiu de suport a les seccions de crèdit de les cooperatives

    Els Països Catalans tenen una llarga tradició de cooperativisme i en particular de cooperativisme agrari. Es podria dir que tots els pobles amb produccions agràries significatives tenen o han tingut una cooperativa per gestionar les produccions: cooperatives de fruita, d’arròs, de vi, de pinso, de llet...   Des d’una perspectiva externa podria semblar descabellat que les cooperatives agrícoles s’emboliquin a fer de bancs, però dins de la lògica cooperativista és una conseqüència natural de la pròpia activitat.

  • Isaac Albert

    El món comercial i l'ordenació del comerç

    La disposició transitòria 8a de la Llei 2/2014, anul•lada per inconstitucional segons la recent sentència del Tribunal Constitucional del passat 14 d’abril, establia una moratòria temporal a l’aplicació dels criteris d’excepció d’implantació d’establiments comercials mitjans i grans fora de la trama urbana consolidada.   Aquesta moratòria havia de mantenir-se, segons la Llei 2/2014 fins a l’aprovació d’una nova Llei de comerç, serveis i fires en què es valorin adequadament els interessos públics amb relació a la normativa d’implantació d’equipaments comercials.

  • Model turístic i noves fiscalitats

    La consolidació progressiva els darrers anys d’un model turístic de masses a les principals destinacions turístiques del nostre país, planteja nous reptes de gestió del fenomen que requereixen una sèrie de polítiques per tal de donar resposta a noves necessitats o problemàtiques, per exemple, en relació a les grans aglomeracions i l’ocupació intensiva de l’espai públic. En aquest sentit, el plantejament de mesures de major regulació i diversificació de l’activitat turística hauria també d’anar acompanyat d’una fiscalitat més justa en relació a les externalitats que aquest model de masses crea avui i que no creava ahir.

  • Mingo Meseguer

    Quin hauria de ser el paper dels sindicats en la construcció de la República Catalana? (II)

    Deia en l’article del mes de maig que el moviment sindical hauria de repensar-se per ser capaç de configurar un nou model que s’adaptés a la situació actual del món del treball. Aquest repensament també és vàlid per a tractar la qüestió nacional. Abans d’examinar el posicionament actual sobre el procés de construcció de la República Catalana que tenen alguns dels nostres sindicats més representatius, vull deixar constància de la definició que es fa del mot autodeterminació tant al DIEC2 com al DLE de la RAE (organisme gens sospitós de ser un aliat de l’independentisme català): “Acció per la qual un poble decideix lliurement el seu futur polític.

  • Pere Miret i David Ros

    Endeutament i independència

    El deute que suporten avui els catalans pel fet de formar part de l’Estat espanyol  és superior al que tindrien en la República Catalana, sigui quin sigui el criteri que s’utilitzi per a repartir el deute. L’endeutament públic català actual més el que s’heretés del Regne d’Espanya seria assumible per l’economia catalana en el marc d’un nou estat, en situar-se per sota de la mitjana dels països europeus i amb un estalvi d’entre un 30 % i un 52 % en relació amb la situació actual dins l’Estat espanyol.

  • Mingo Meseguer

    Quin hauria de ser el paper dels sindicats en la construcció de la República Catalana? (I)

    En primer lloc, a ningú se li escapa que els sindicats estan patint una forta deslegitimació, amb dificultats d’adaptació i un patent descrèdit davant dels ràpids canvis que s’estan produint en el mercat laboral. La seva funció de defensa dels drets de les treballadores i els treballadors i el seu paper d’interlocutors davant de l’ocupador (sigui privat o públic) estan essent qüestionats des de molts fronts, i a vegades també des dels mateixos treballadors. El baix nivell d’afiliacions (al voltant del 16% a Catalunya) és un viu exemple d’aquesta situació.

  • Jordi Foz

    Transparència: transformem les administracions públiques

    Per a posar llum a la foscor i d’aquesta manera millorar les organitzacions, afavorir el rendiment de comptes, la participació ciutadana i la lluita antifrau, entre molts d’altres objectius, Catalunya s’ha dotat d’una Llei ambiciosa, la Llei 19/2014, de transparència, accés a la informació i bon govern.  Una Llei que és aplicable a les administracions públiques de Catalunya i al seu sector públic, així com a algunes entitats privades, com ara les associacions que reben ajuts per sobre d’una determinada quantia o les empreses privades prestadores de serveis públics.

  • Gerard Gómez del Moral

    La universitat i el procés constituent

    El debat sobre la durada dels graus i màsters és un debat ben viu al nostre país d’ençà que el 1999, amb la declaració de Bolonya, es van iniciar els debats sobre la necessitat de buscar una convergència universitària europea. Tot i així, d’ençà el decret de l’encara ministre Wert l’any 2015 i arran dels referèndums organitzats a les diverses universitats catalanes aquest curs 2015-2016, el debat ha tornat a aflorar en l’actualitat política. La flexibilització de l’estructura de les titulacions universitàries no és dolenta d’entrada, al contrari, podria servir per millorar la docència, l’aprenentatge i l’homologació amb el conjunt d’Europa.

  • Josué Sallent

    El paper dels ajuntaments en el desplegament de la fibra òptica

    Avui en dia ningú dubta de la necessitat de disposar de serveis de banda ampla tant pels ciutadans com per les empreses. Malgrat que la majoria dels ciutadans i empreses a disposen d'aquest serveis en règim de competència real, quan posem la lupa i mirem la situació arreu del territori ens trobem que en la major part del territori, aquests serveis no estan desplegats o que només Telefónica ofereix el servei, en una situació de monopoli Molts municipis s'han trobat amb el problema que no formen part dels plans de desplegaments dels operadors (Telefónica que és que és l'operador que té previst fer més desplegament preveu arribar al 97% dels ciutadans l'any 2020, cosa que condemna a prop de 250.

  • Carmel Mòdol

    Carns of Barcelona

    Al cant X de l’Odissea la fetillera Circe transforma els homes d’Ulisses en porcs. Com veiem, és de ben antic que els porcs formen part de la nostra tradició cultural, literària i, alhora, gastronòmica. No trobo desencertat en absolut que s’aprofitin tots els esquers i plataformes possibles per significar-nos com a poble. I en aquest procés Barcelona, la nostra capital, ha de lluir i seduir. Les declaracions en positiu hi ajuden per singulars que puguin semblar. S’ha d’anar amb compte però si la piulada posa en qüestió gratuïtament l’activitat i la suor d’algun dels nostres sectors productius.

  • Raimon Arnau

    Posem fi al greuge històric dels llicenciats farmacèutics

    Periòdicament tenim notícies dels propietaris de farmàcies quan recriminen (amb la boca petita) que no se’ls hi paga en termini les factures que la Generalitat els hi déu, però gairebé mai es comenta els privilegis de què gaudeixen respecte la resta de llicenciats, els quals tenen prohibit per llei establir-se lliurement i realitzar-se professionalment. Aquesta injustícia arrenca el 1941 amb una llei franquista que pretenia limitar aquesta activitat per tal d’afavorir a determinats grups professionals afins i que pràcticament s’ha mantingut inalterada a Catalunya encara que fa molt de temps que les competències estan traspassades.

  • Xavier Flores

    Els abusos funeraris a Catalunya

    A Catalunya estem patint des de fa anys una “liberalització irreal” dels serveis funeraris. Molts municipis estan actuant d’una manera il·legal i irresponsable. L ‘any 2010 la Llei 2/1997 de serveis funeraris de Catalunya, es va adequar eliminant condicions absurdes, requisits, barreres i traves  en la prestació d’aquesta mena serveis. Donava sis mesos per què totes les ordenances municipals es modifiquessin segons els nous preceptes d’aquesta normativa, però ara com ara això encara no ha passat.