Política Econòmica i Treball
  • La sagnant pèrdua de treballadors autònoms dinamita el creixement econòmic

    Ens hem acostumat a avaluar la severitat de la crisi econòmica a partir de la important afectació que ha tingut en termes d'ocupació, i ens centrem en l'ocupació per compte aliena i en l'atur que hi segueix. No és tant habitual que ens centrem en dades com la destrucció de teixit empresarial -certament important també els darrers mesos-, i de treballadors autònoms o per compte pròpia, que en definitiva, són els primers ocupadors del país. Les dades que ens deixa l'any són negatives com en els darrers anys.

  • Els reptes de la universitat pública catalana (I): un nou model de governança

    La universitat catalana s’enfronta a la seva pròpia transició. Els propers anys tota una sèrie de reptes es plantegen per a la nostra universitat. Superar-los ens ha de permetre no només mantenir l’estatus actual a nivell mundial, a ser possible millorar-ho. Crec però que va més enllà d’aquí, en els propers anys ens juguem el prestigi de les nostres institucions d’educació superior i fins a cert punt la seva supervivència. Un dels primers reptes als quals s’haurà d’enfrontar la universitat és la millora de la seva governança.

  • El marc d’uns nous pressupostos

     Són possibles uns altres pressupostos de la Generalitat de cara els propers exercicis? Estic convençut que si. Ara bé, quin és el veritable marge de maniobra que tindrà el nou Govern de la Generalitat? El que configura el nostre marc pressupostari en els propers anys mentre no siguem independents són els límits de dèficit fixats pel Govern espanyol al si del Consejo de Política Fiscal y Financiera (CPFF). Aquests objectius d'estabilitat pressupostària pels propers anys tenen com a objectiu reduir progressivament del 2013 al 2015 el nivell de dèficit de les AAPP de l'Estat espanyol assignant una part d'aquest objectiu a cada nivell d'administració: Administració central, Comunitats Autònomes (CCAA), Corporacions Locals (CCLL) i Seguretat Social.

  • Acord per la indústria a Catalunya

    El dilluns dia 3 de desembre, en el marc del Paranimf de la Universitat de Barcelona,  va tenir lloc una iniciativa que mostra que alguna cosa està canviant al nostre país. Sindicats, patronals, universitats i col·legis professionals varen escenificar un acord per unir esforços i treballar conjuntament per a posar la indústria al centre de la política econòmica. Convençuts que ja no podem esperar més, cansats d’esperar que el govern treballi, que busqui alternatives pels sectors més madurs, que estableixi polítiques de transició, que aprofiti i potenciï aquells eixos tractors d’un sector o d’un territori per a dinamitzar l’economia.

  • Innovació tecnològica: competitivitat empresarial passada, present i futura

    Porto un parell de setmanes donant voltes a com escriuria aquest article, per tal de fer-ho m’he documentat llegint diverses fonts*. I tots han corroborat les meves teories: som bons en crear innovació i , a més sense invertir amb els nivells que ho fan altres països amb estat, som capaços de generar exportacions al 2012 per valor de 55 Mil Milions d’Euros que ja, en el 2010 comptaven amb un contingut tecnològic amb un valor de més de 34.000 Milions d’Euros acumulats a finals de 2010 i això en anys de plena crisi, segons la UE.

  • Bernat Valls

    A dia d’avui a Catalunya el conjunt dels sectors del comerç i del turisme representen gairebé la quarta part del valor afegit brut (VAB) de la nostra economia i són els principals sectors d’ocupació al Principat i els que presenten una millor resistència en el manteniment de llocs de treball en l’actual context de crisi. Esquerra ha gestionat les polítiques públiques d’aquests àmbits durant el període 2004 - 2010 a les principals administracions del país, d’una forma majoritària i ininterrompuda, i a molts municipis del país.

  • La consciència de l’espoli fiscal al País Valencià

    El passat dissabte, Vicente Boluda, president de la Asociación Valenciana de Empresarios (AVE), afirmava en una entrevista a El País que volia el mateix pacte fiscal que reclamava Catalunya i que tenen el País Basc i Navarra. Aquestes declaracions, vingudes del president d’una associació que agrupa als empresaris més importants del País Valencià, suposen un gir copernicà respecte a la tradicional submissió de l’empresariat valencià cap a tot el que vinguera de Madrid. I és que ja noten les conseqüències d’un espoli fiscal continuat que, entre els anys 2002 i 2009, ha suposat que més de 45.

  • Comerç urbà català, un model d’èxit a Europa

    En un context de crisi com l’actual, els estats necessiten, més que mai, sectors econòmics forts que els permetin situar-se amb èxit en posicions avantatjoses per poder competir en una economia cada cop més globalitzada. Catalunya compta amb un sector econòmic clau: el sector comercial. Més enllà de les consideracions clàssiques dels efectes que produeix un comerç urbà fort i competitiu, que ERC ha defensat històricament (cohesió dels centres urbans, generador de seguretat i vida als pobles i ciutats,.

  • Les TIC, una eina fonamental pel desenvolupament de la Innovació

    La Unió Europa està abordant a dia d'avui un dels reptes econòmics més importants de la seva història, que requereix una política de gestió i inversió de recursos econòmics intel·ligent en l’àmbit de la Innovació, entre d'altres. És per això que, des de la Comissió Europea, s'ha establert l’estratègia Europa 2020, una estratègia que defineix uns eixos a assolir en els propers anys per a tots els estats, regions i ciutats europees. Uns eixos que volen posicionar Europa com un espai econòmic, social i sostenible referent al món.

  • Recerca: excel·lència i transparència

    El model de recerca català és sense cap mena de dubte una proposta que ha reeixit i hem de seguir treballant en aquesta direcció. Ara bé, com tot, no és perfecte. És necessari que per tal que puguem crear un sistema sòlid, pensant tant en l’ara com en un futur estat català, aquest sigui transparent i diàfan tant en la contractació com en la distribució del finançament. La construcció del nostre sistema de recerca ha de ser modèlica per tal d’aconseguir el suport i la col·laboració de tots els actors implicats en el seu funcionament, des de la universitat fins als centres CERCA, passant pel CSIC.

  • Estructures d’estat: el Marc Català de Relacions Laborals

    Les dades d’atur registrat al mes de novembre ens situen novament en un fi d’any altament preocupant en termes de destrucció d’ocupació. De fet, d’ençà del 2009 no teníem un mes de novembre amb tant males xifres. Per aquesta raó, i per la galopant taxa d’atur que situa un problema econòmic de caire estructural en l’estadi de drama nacional, cal afrontar com a prioritat a la propera legislatura l’establiment de les bases sòlides d’un marc de relacions laborals propi així com apuntalar els instruments d’Estat per poder afrontar els reptes que el país no podrà eludir els propers anys.

  • Les pensions estaran garantides a la República Catalana

    Molts son els dubtes al voltant de si el sistema de pensions, tal i com el coneixem actualment, seria viable en la futura República Catalana. De fet, és un element que ja s’ha valorat abastament per diferent s estudis i informes, però que atès que s’ha qüestionat els darrers dies per diferents vies convé que recopilem algunes de les qüestions més essencials que hi afecten. En tot cas, l’afirmació més concloent és que el sistema català de pensions, és més viable que el sistema de pensions espanyol, i per tant, que en aquest àmbit una separació del sistema seria una fórmula per garantir el futur de les pensions.

  • Independència, el millor negoci per a les empreses catalanes

    Una Catalunya independent seria una bon negoci per les empreses catalanes ja que prioritzaria les inversions en infraestructures que necessiten les empreses per desenvolupar la seva activitat empresarial, podríem disposar de recursos financers propis que podríem convertir en circulant per les nostres empreses, tindríem la capacitat de potenciar el sectors que consideréssim més estratègics..., en fi, els avantatges són molts. Hi ha però un punt, que s’ha utilitzat sempre per fer por als empresaris, es tracta del suposat boicot d’Espanya als nostres productes si arribem a ser independents.

  • Potencial científic per un nou estat d’Europa

    El nostre país s’ha vist comparat sovint amb els màxims exponents de l’excel·lència mundial. Expressions com “Massachusetts d’Europa” o “Silicon Valley del Mediterrani” no han sigut ni estranyes ni infreqüents referides a Catalunya. Una evidència del nostre potencial en l’excel·lència científica, encara mig soterrat per la poca priorització rebuda. No partim de zero. Tenim una llarga tradició científica que ha arribat al present repuntant en els darrers anys. Deia Lluís Torner en el pregó de les festes de la Mercè de Barcelona: “el gran avenç en ciència de la darrera dècada a Catalunya s’ha aconseguit amb una inversió molt modesta”.

  • Un sector agrari fort diu molt de la salut d'un país

    El món agrari català, professionalment, és un col·lectiu reduït que representa el 2% de la població del Principat de Catalunya, tot així és present al 85% del territori i produeix el 75% producció agrària catalana. Es considera que unes 290.000 persones viuen entorn a aquest sector tot incloent un ventall d'empreses agroalimentàries que fa que, tot sumat, el seu conjunt sigui un dels sectors econòmics de primer ordre, ja que representa el 12% del PIB català. Totes aquestes dades posen de manifest la importància del sector i el situen o l’haurien de situar en un pol estratègic i fonamental per l'economia del nostre país.