Política Econòmica i Treball
  • Albert Castellanos

    Per una República més digne, per un país sense frau fiscal

    Cal evitar que la velocitat i duresa de l’actualitat ens faci oblidar les raons que guien la nostra acció política. En aquest sentit, un dels principals objectius de la XI legislatura, amb Oriol Junqueras com a Vicepresident i conseller d’Economia i Hisenda i Lluís Salvadó al capdavant de la secretaria d’Hisenda, fou la lluita contra el frau fiscal. Quan un ciutadà deixa de pagar un euro del que li correspondria d’acord amb les seves obligacions tributàries degrada el marc de drets i deures en el que se sustenta qualsevol societat que es vulgui dir democràtica: un euro defraudat és un euro de menys que es gasta en reducció de les llistes d’espera, en garantir la igualtat d’oportunitats del nostre sistema educatiu o un euro menys d’ingressos que ha de compensar-se fent pagar més impostos a la resta de contribuents.

  • Carles Soriano

    La nova Llei de Comerç escapçada pel TC

    El bloc del 155 només parla i té el cap un mono-tema: el procés. És la seva estratègia per tal d’amagar els seus casos de corrupció i els avanços de país que ha anat fent el Govern i el Parlament els quals, òbviament, durant aquest temps han anat treballant per donar resposta a les problemàtiques del dia a dia de la ciutadania. Una de les fites aconseguides a la propassada legislatura va ser l’aprovació de la Llei 18/2017, de l'1 d'agost, de comerç, serveis i fires. La llei posa ordre a la regulació fragmentària existent i comprèn àmbits com ara els horaris comercials i n’introdueix novetats.

  • Lluís Navarrete

    La reforma de la llei d'Autònoms, una llei de pedaços

    A finals del passat mes d’octubre va entrar en vigor la Llei 6/2017 de reformes urgents del Treball Autònom, encara que algunes de les mesures contemplades en la reforma no van començar a aplicar-se fins l’1 de gener. Entre les mesures més destacables hi ha l’ampliació de 6 mesos a 1 any de la quota de 50 € mensuals, la deducció per subministraments, el canvi fins a quatre cops l’any de les bases de cotització, o la devolució d’ofici de la cotització en pluriactivitat. El Grup Parlamentari d’ERC al Congrés, va lluitar fins a darrera hora perquè la reforma recollís un dels aspectes que més demanda feia el col·lectiu, com era l’equiparació de les dietes de manutenció a la d’un treballador per compte d’altri.

  • Oriol Anson

    Inici d'una nova PAC. S'aprofitarà l'oportunitat?

    En la seva comunicació “El futur de l’alimentació i l’agricultura” la Comissió Europea, seguint la tendència de les últimes reformes, proposa grans conceptes cedint-ne la definició i l’aplicació als estats membres. Això en si no és dolent, ja que com més s’apropin al territori més efectives seran les mesures. El problema és que aquesta descentralització a l’Estat espanyol es centralitza, amb el que la nostra capacitat de definir polítiques és molt limitada. En tot cas, es proposa mantenir l’actual estructura de la PAC amb el Pilar I dels ajuts directes i el Pilar II de Desenvolupament Rural, amb el complement de les mesures de gestió del mercat que, com que tenen entitat pròpia, s’han de considerar un tercer pilar.

  • Antino Garcia Estevan

    Per un salari digne

    Fa uns dies es va publicar un estudi sobre l’evolució salarial entre 2007 i 2017, fet per ICSA Grupo i Eada Business School. És un període de referència interessant perquè abarca des del principi de la crisi fins l’any que acabem de deixar enrere, i és un estudi extens fet sobre una població de més de 80.000 persones treballadores. L’estudi posa sobre la taula l’estancament dels salaris per a la majoria de la població treballadora, tot i els senyals de recuperació econòmica. El PIB s’ha incrementat per sobre del 3% en els tres últims anys, però aquest increment no ha repercutit en un augment salarial generalitzat.

  • Carles Julbe

    Sobirania de dades

    Fa uns anys va sorgir el debat encara no resolt, sobre la conveniència de deixar d’utilitzar programari propietari en favor del programari lliure i codi obert a les nostres institucions. Temes com els arxius de codi obert i fer servir estàndards en les comunicacions van ser els primers passos en el món de la sobirania digital. Més tard va venir el tema de l’accés i utilització de les dades generades i emmagatzemades i finalment, amb el boom de Google i les aplicacions satèl·lits que anaven sortint, ens vam adonar que les persones érem l’objecte de negoci a explotar i ens oferien tot de serveis gratuïts a canvi de poder fer negoci amb les nostres dades.

  • Mingo Meseguer

    Desconstruir la precarietat: un objectiu republicà

    Aquest 10 de febrer es compleixen sis anys des de l’aprovació de la reforma laboral impulsada pel PP (amb el suport de CiU, UPN i FAC), i que va suposar el canvi més profund que s’ha fet en l’Estatut dels Treballadors des que va veure la llum el 1980 (aquesta reforma va modificar l’aprovada el setembre de 2010 pel govern del PSOE). Un dels efectes més esfereïdors i contrastats d’aquestes reformes és el fenomen del precariat, un terme que fa referència el conjunt de treballadors i treballadores que tenen una feina precària, ja sigui perquè tenen un contracte a temps parcial, en pràctiques, de formació, o, fins i tot, perquè treballen sense contracte laboral.

  • Conseqüències de la nova legislació del treball a l’Estat francès

    A l’Estat francès, la política impulsada pel govern Macron per reformar la legislació del treball ha posat en marxa una involució social digna de la reforma laboral de Rajoy. Aquests en són alguns exemples. El nombre de dies d’activitat per rebre una indemnització de l’atur, que fins ara era calculat en dies calendaris, passa a ser calculat en dies treballats; els assalariats sota contracte temporal o amb jornada de menys de 35 hores setmanals, veuen la indemnització reduïda. Pels sèniors entre 50 i 52 anys, la durada màxima de prestació d’atur és de 2 anys; fins a 54 anys 30 mesos, fins 55 anys, 3 anys.

  • Amador Calafat

    El miratge de les Illes Balears

    Espanya posseeix dos arxipèlags que disposen de certa autonomia però sembla que no els estima tots dos igual. Concretament el tractament fiscal que rep Canàries és completament diferent, i molt millor, que el que rebem a les Illes Balears arrodonida, aquesta discriminació positiva envers els atlàntics, per la necessitat de la aquiescència expressada constitucionalment (Disp. addicional 3a), del govern canari qui podria impedir qualsevulla modificació, encara que tota Espanya hi estàs a favor, si algun descarat volgués canviar els termes del contracte que el seu arxipèlag té amb l’Estat espanyol.

  • Fabian Mohedano

    Reforma horària a la nova agenda econòmica i social

    La implementació del Pacte Nacional de la Reforma Horària esdevé una nova dimensió de la política econòmica i de treball, que fins ara ha liderat al Govern Esquerra Republicana i que caldrà entomar en la XII Legislatura, com a manera inequívoca d’implementació de la República. Si tenim en compte que el treball centra part de la nostra activitat quotidiana, els avenços de la reforma horària seran possibles en la mesura que siguem capaços de fomentar acords en l’àmbit de la negociació col·lectiva com és el cas de l’Acord d’impuls laboral de la reforma horària (signat el setembre del 2016) liderat pel secretari de treball del Govern, Josep Ginesta, dins del marc del Consell de Relacions Laborals.

  • Josep Maria Bergadà

    La felicitat com a fita a assolir

    Tot sovint ens preguntem quina és la finalitat de la nostra existència, què és el que volem de la nostra vida, quin futur esperem tenir. És força evident que la resposta a aquestes preguntes és totalment diferent per a cada persona. Agafant el concepte de “felicitat” com a fita a assolir, fora bo estudiar quins conceptes es valoren a nivell internacional per tal d'avaluar el nivell de felicitat associat a una població. Les Nacions Unides publiquen anualment el report mundial de felicitat per països, on es mesuren conceptes com la renda per càpita del país, grau de cobertura social, expectativa de vida, llibertat per decidir sobre el propi futur, generositat cap a tercers i el nivell de fiabilitat de les institucions.

  • Òscar Mascarilla

    Canvis de seu social: des-localització, re-localització i noves oportunitats

    Al final tot és un tema de curt, mig i llarg termini. A curt termini està clar que les empreses reaccionen als incentius, a les pors i a les incerteses. És natural que les empreses productives tinguin por a perdre clients i es normal voler contrarestar possibles boicots. Per això algunes poden optar a traslladar la seva seu social temporalment fora de Catalunya, i en la majoria de casos crear dos domicilis fiscals, repartint la part del negoci que es genera a Espanya i a Catalunya. També es normal que les empreses financeres vulguin evitar fuites i tranquil·litzar els seus accionistes.

  • Antoni Garcia Estevan

    Sí a la República del treball, sense por!

    No a un model estatal de mercat de treball basat en la por, les amenaces i en la incertesa La política estatal d’injectar por a les empreses i a les persones treballadores és un fet. El RD 15/2017 de 6 d’octubre “de medidas urgentes en materia de movilidad de operadores económicos dentro del territorio nacional” és un exemple. Amb aquesta norma pretén l’estat que les empreses puguin canviar el seu domicili social si el seu òrgan d’administració així ho decideix sense haver de passar aquesta decisió per la junta general.

  • Antoni Morros

    El trasllat de les seus socials d’empreses no té cap efecte sobre l’economia real

    El passat 6 d’octubre d’enguany el govern espanyol va modificar la llei de societats amb un decret que permet canviar la seu social de les societats mercantils. Amb la modificació dels estatuts, les societats podem modificar la seva seu social amb tan sols l’acord d’una part del consell d’administració sense la necessitat de convocar l’assemblea d’accionistes, com fins ara estava regulat al RDL de 2 de juliol de 2010. Aquesta modificació ha provocat que 500 empreses hagin traslladat la seva seu social fora de Catalunya, proporcionant material de propaganda contrària al procés i fomentant la por com a darrera arma davant la imminència de la independència.

  • Albert Orts

    Fem consum responsable, evitem els boicots

    Arran del moment polític que està vivint aquests dies Catalunya, i dels moviments anunciats o realitzats per algunes empreses, en el sentit de moure la seva seu social fora del territori català, s’ha iniciat el debat sobre si el boicot contra aquestes empreses és pertinent o no. El boicot, simplificant molt i en aquest context, el podem definir com un moviment coordinat de refús a una empresa o grup d’empreses per tal de mostrar l’enuig respecte a una decisió adoptada. Tradicionalment qualsevol boicot genera immediatament el refús i reprovació, tant a nivell polític com mediàtic, tal i com va ocórrer en el boicot al cava català per part d’alguns ciutadans espanyols en el 2006, potser el més famós en els darrers anys.