Política Econòmica i Treball
  • Antoni Morros

    Sí a una República emprenedora que aposti per la recerca, la innovació i l'economia productiva

    No a un estat que afavoreix el grans oligopolis de l'IBEX35, l'economia especulativa del totxo i un model productiu low cost Les empreses catalanes han de suportar els costos que els grans oligopolis espanyols, que cotitzen a la borsa de Madrid, no volen suportar i centrifuguen entre les pimes. El sistema es basa en l’aprovació de Reals Decrets oportunament preparats pels lobbys empresarials. Són aquestes 35 empreses que, agrupades amb l’IBEX35, les que fixen el preu de l’energia per afavorir els grans beneficis d’IBERDROLA, ENDESA, GAS NATURAL, REPSOL, GAMESA i REE.

  • Sergi Tudela

    Sí a una gestió moderna de la pesca catalana, centrada en el territori, que n’asseguri la sostenibilitat

    No a un estat que margina la pesca mediterrània i que promou una gestió centralitzada i ineficient que perjudica la nostra gent de mar Malgrat el declivi dels darrers anys, Catalunya segueix essent avui dia una potència pesquera mitjana en l’àmbit euromediterrani, amb un gran potencial. Atenent al valor de les captures i als llocs de treball directes en la pesca, el nostre país es compara perfectament amb estats com Alemanya, Suècia o Polònia, i supera de llarg el conjunt de la façana mediterrània francesa.

  • Montserrat Colàs

    Sí a una política agrària pròpia

    No a les decisions que ens discriminen i perjudiquen Un dels principals desavantatges amb el que es troba actualment el sector agrari és que l’estat espanyol té les competències per establir els protocols d’exportació amb els països estrangers i sempre prevalen els criteris de les comunitats que no són Catalunya. Pel que fa als ajuts comunitaris ara tot passa per Madrid, que és qui negocia amb Brussel·les tant l’estructura de la PAC, i per tant dels ajuts, com la distribució de fons entre els Estats i també, posteriorment, la distribució de fons entre els territoris de l’estat, que sempre beneficia altre territoris que no som nosaltres i sectors que no són els nostres.

  • Xavier Martínez i Gil

    Sí a un nou sistema fiscal just i progressiu on pagui més qui més capacitat té

    No a un estat que permet rebaixes fiscals als grans grups de pressió mitjançant la introducció de beneficis fiscals a la carta A Espanya, segons la CNMV, hi ha al voltant de 3.000 empreses registrades com a SICAV que gestionen més de 32.000 milions d’euros. Però, davant la pressió popular per a què s’acabi amb els privilegis fiscals de les SICAVs, algunes ja han començat a moure fitxa i s’estan establint en altres territoris. Tot i així, s’està produint un nou fenomen encara no tant popular com les SICAVs.

  • Albert Castellanos

    Sí a una República emprenedora que faci costat als qui assumeixen el risc

    No a un estat que desincentiva l’activitat econòmica amb una inversió pública insuficient i un règim d’autònoms injust Després d’anunciar una “pluja de milions”, els Pressupostos Generals de l’Estat per l’any 2017 preveuen una inversió que suposen un mínim històric que representa el 0,7 per cent del PIB. S’han pressupostat 1.149,58 milions d’inversions a Catalunya, fet que suposa 30 milions menys que l’any passat. Una previsió d’inversió clarament insuficient que compromet infraestructures clau pel nostre desenvolupament econòmic com el mateix corredor mediterrani o la millora de les xarxes de rodalies ferroviàries.

  • Xavier Martínez i Gil

    El sistema duaner d’un nou estat

    El sistema duaner d’un estat ha d’estar al servei de la societat. D’aquesta manera ha d’obtenir un delicat i efectiu equilibri entre la facilitació del comerç legítim i la garantia de la seguretat dels ciutadans. La seguretat cal entendre-la en el seu sentit més ampli. No només seguretat en la vessant de prevenció de delinqüència o terrorisme sinó també vetllar per la salut de les persones en controlar els aliments, els medicaments, els productes agràries i veterinaris, les tecnologies de doble ús, els productes químics, la protecció de la fauna i de la flora, els productes que poden afectar al medi ambient, en definitiva, vetllar per la seguretat de les persones en el sentit més ampli de la paraula.

  • Marc Torres i Josep Gallart

    Coneixement obert: xarxes, ciutadania i empoderament

    La revolució que han comportat les tecnologies de la informació i la comunicació, les TIC, està produint canvis en el conjunt de la societat. Avui, la informació, en el seu sentit més ampli, s’ha convertit en una commodity, no ens costa esforç accedir-hi. La manera de consumir la informació ha canviat significativament adaptant-se als nous dispositius mòbils sorgits: smartphones i tablets. Aquests dispositius estan canviant la manera com utilitzem Internet, ara disposem de la informació quan la necessitem i allà on som.

  • Jordi Foz

    La República que volem: institucions íntegres i que generin confiança

    El debat sobre la integritat és indissociable del debat sobre la confiança en les institucions democràtiques. Per situar-lo bé, cal recordar que la construcció de les democràcies liberals, també des de la mirada republicana, ha anat lligada a la importància dels contrapesos i del control social per evitar la corrupció i el poder arbitrari. Per tant, una certa desconfiança, una mirada crítica, un control extern, és necessari per al bon funcionament de les institucions. Ara bé, vivim en una societat en la qual els blocs ideològics ja no són tan clars, globalitzada, on el control de la informació centralitzat no és possible (desintermediada, en diu l’activista ciutadana Simona Levi) i on la crisi i les retallades han fet evident que les decisions importants es prenen a les esquenes de la ciutadania.

  • Albert Castellanos

    Tres punts per la competència europea

    Aquest mes d'agost ha acabat amb una bona notícia per tots aquells que ens sentim europeus i que volem creure en el projecte polític d'Europa. La Comissió Europea (CE) ha arribat a la conclusió que Irlanda ha donat beneficis fiscals il·legals a Apple per valor de 13.000 milions d'euros. I penso que és una bona notícia per partida triple:   En primer lloc, perquè és un toc d'alerta a les múltiples pràctiques d'enginyeria fiscal practicades per part d'empreses multinacionals o amb majors facilitats per moure les seves bases imposables.

  • Ferran Estruch

    ERCROS i els runams salins: responsabilitat social i medi ambiental

    Cardona és, des de fa anys, capdavantera en el reciclatge i l’aprofitament dels anomenats runams salins, una realitat molt present a la nostra comarca, el Bages. Avui, i des d’abans del tancament de les mines de potassa, l’empresa ERCROS és l’encarregada de l'extracció dels residus salins que contenen les terreres formades durant l'explotació de potassa. El que fa és separar i netejar la sal perquè tingui les condicions òptimes per ser utilitzada en processos electrolítics d'altres fàbriques de  l'empresa.

  • Isaac Albert

    Sense comerç urbà no hi ha ciutat

    En un moment de canvis i oportunitats, hem de tenir més en compte que mai un sector cabdal per Catalunya com és el comerç. Avui, a Catalunya, tenim més de cent mil comerços i més de vuitanta mil empreses que ocupen al voltant de tres-cents mil treballadors. Un volum de negoci de més de quaranta mil milions d’euros, més del 12 per cent de la nostra economia. És el principal sector d’ocupació i a la vegada presenta una millor resistència en el manteniment de llocs de treball en un context de crisi.

  • Lluís Pujadas

    La recerca de l’excel·lència

    Reprenem el curs polític amb el ressò d’una polèmica sorgida al mes d’agost: el sistema de recerca català és d’excel·lència o l’hem maquillat entre tots perquè ho sembli sense ser-ho? Segurament ni una cosa ni l’altra. Tindríem un sistema d’excel·lència de veritat si com a país hi destinéssim els recursos adequats, si gestionéssim el conjunt del sistema amb vocació de transcendència, si féssim tots els esforços per formar als estudiants, si ens impliquéssim en les institucions internacionals, si transforméssim el coneixement en motor de l’economia.

  • Pep Mur

    Programari lliure versus Programari privatiu

    Des d’una perspectiva ideològica m’atreveixo a dir que el programari lliure guanya de carrer al programari privatiu. El primer representa el treball en comunitat, compartir el coneixement i les experiències de cada un, no posar límits a la possibilitat d’enriquir-lo i des del punt de vista del negoci el podríem associar a processos productius.   El segon, el programari privatiu, l’associem, gairebé de forma exclusiva, a l’estratègia d’enriquiment a partir de satisfer unes necessitats inicials dels usuaris que l’utilitzen.

  • Jordi Foz

    Sobre regals i codis de conducta

    Els regal, donar un objecte, engrandeix el donant i obliga al qui al rep a retornar-lo o compensar-lo d’alguna manera.  El regal malgrat que sigui el fruit, de vegades de la generositat, de l’amistat, de l’afecte real, genera un certa situació de desequilibri. Aquesta idea intuïtiva que tots tenim fou confirmada per Marcel Mauss en l’Essai sur le Don, un estudi antropològic sobre les societat arcaiques. Per aquest motiu, per aquesta situació de desequilibri que crea, perquè pot amagar un intent d’influència, és un dels aspectes que es regulen en tots els codi ètics de les organitzacions públiques i privades.

  • Pere Aragonès

    Pròrroga de pressupostos, i ara què?

    El projecte de pressupostos presentat pel Oriol Junqueras preveia un augment de 1.113 milions de despesa dels departaments de la Generalitat, 874 dels quals es destinaven a polítiques socials (incloent 285 del Pla de Xoc ofert per JxS a la CUP). Es tracta del major increment de despesa des del 2010, gràcies a la millora dels ingressos i a la reducció a la meitat del cost dels interessos del deute.    El rebuig de C's, PSC, CSQP, PP i CUP al projecte de pressupostos força a prorrogar els pressupostos del 2015 per tot el 2016.