Política Econòmica i Treball
  • Núria Cornet

    Sí a una República on dones i homes tinguin les mateixes oportunitats laborals i es reparteixin les responsabilitats

    No a un estat amb un alt índex de precarietat laboral femenina Les dones suporten el grau més gran de temporalitat, la rotació més gran en les ocupacions i la gairebé la totalitat de la contractació a temps parcial, majoritàriament en el treball domèstic i de cura de les persones. Un estat on les dones tenen menors nivells salarials que els homes perquè s'integren en sectors i professions menys valorades i perquè no compten amb tants complements com els homes com l'antiguitat i altres que reforcen els salaris globals.

  • Mingo Meseguer

    Sí a un nou model de relacions laborals basat en l’acord, el diàleg social i la negociació col·lectiva

    No a un estat que imposa unilateralment reformes laborals que retallen els drets conquerits pels treballadors i les treballadores, i que esmerça energies en deslegitimar i debilitar el moviment sindical Un estat que no li fa vergonya mantenir una cronificació de la taxa d’atur, impròpia d’un estat modern i desenvolupat, i que actualment al nostre país se situa propera al 15% i que afecta a més de 550.000 persones. Un estat que ha fet de la precarització i la desregulació del mercat del treball el seu marc de relacions laborals.

  • Josep Ginesta

    Sí a una República amb pensions dignes

    No a un estat amb un dels índex d'atur més alts d'Europa en que les pensions creixen per sota de l'increment del cost de la vida En els darrers anys, l’Estat ha incomplert sistemàticament el contracte social de les penisions fent trampes. I s’ha incomplert, per una banda, perquè ha decidit que la revisió anual de les pensions es limiti a un 0,25%. Sovint increments per sota d’un euro al mes. I aquest increment no s’equipara a l’increment del cost de la vida que pateixen els nostres pensionistes.

  • Mingo Meseguer

    Sí a una República que impulsi l'economia social per un model econòmic més responsable, sostenible i humà

    No a un Estat que menysté a les empreses de l’economia social relegant-les respecte de les tradicionals capitalistes Degut als interessos i privilegis comuns que l'Estat comparteix amb les grans empreses i el sector financer, el govern Zapatero va elaborar la llei 5/2011 sobre Economia Social, un articulat de bones intencions però sense fonaments pressupostaris sòlids ni concrets. L’Economia Social representa a Catalunya un 1,60% del total de l’ocupació (a finals de 2016 prop de 46.000 persones sobre 3.

  • Antoni Garcia Estevan

    Sí a la República del treball digne

    No a un model de relacions laborals estatal, centralista i uniformador No a un model en el que gran part de la negociació col·lectiva es decideix a Madrid per grans empreses dels sectors productius, sense que la realitat econòmica i productiva de cada territori sigui un factor diferenciador i valorat en els convenis de treball. No a un model de relacions laborals fet a cop de reformes laborals des de governs socialistes i populars que han retallat drets de les persones treballadores i ha permès polítiques laborals precaritzadores.

  • Lluís Pujadas

    Sí a una República que prioritzi la recerca i el coneixement per al desenvolupament econòmic i social

    No a un sistema de recerca infrafinançat que no ofereix oportunitats professionals als investigadors. Durant la crisi econòmica l’estat espanyol ha aplicat fortes retallades al sistema de recerca tant a nivell de projectes, com d’estructures, com de personal. Les conseqüències futures d’aquestes decisions van molt més enllà del període de retallades, ja que els resultats de la recerca demanen temps i esforços continuats. Sense la independència, Catalunya continuarà repercutint les conseqüències d’un estat que prioritza l’economia basada en salaris baixos per davant d’una economia del coneixement.

  • Gemma Espigares

    Sí a un sistema universitari capdavanter, excel·lent i amb igualtat d’oportunitats

    No a un sistema infradotat econòmicament i sostingut per l’esforç dels treballadors precaritzats El nivell d’inversió pública ha caigut els darrers anys al sistema universitari, com també ho ha fet en molts d’altres àmbits necessaris. El sistema ha sobreviscut gràcies a l’esforç dels professionals que hi treballen i a les famílies de l’estudiantat. Cal canviar de mentalitat, i pensar en els costos del sistema universitari com una inversió i no com una despesa, assolint nivells dels països europeus capdavanters.

  • Robert Rubió

    Sí a una República innovadora i actora de la transformació digital

    L'impuls per a una veritable transformació digital del país es basa en tres grans eixos: 1) Disposar d'infraestructures de gran ample de banda que garanteixin la transmissió en temps real i d'alta qualitat dels serveis d'Internet a tot el territori, 2) Considerar l'ús i el processament de les dades digitals (que inclou conceptes com Big Data i Internet of Things) com un element clau per a la transformació digital i 3) Incorporar les plataformes digitals i els serveis Over-The-Top (Skype, whats up.

  • Josuè Sallent

    Sí a una República innovadora i tecnològicament sobirana

    Cada vegada menys ens podem imaginar un país pròsper, just i transparent sense que la tecnologia n’estigui present, tant pel que fa l’àmbit econòmic, social o polític. Ens podem imaginar el procés d’independència de Catalunya sense les xarxes socials i l’empoderament que ens ha permès? Això implica que el model tecnològic de la nova República ens marcarà d’una manera important el futur econòmic, social o polític que tindrem. Entenem que cal que aquest model es fonamenti en dos principis bàsics: l’emprenedoria de l’estat i la sobirania.

  • Isaac Albert

    Sí a un model comercial equilibrat, arrelat a la trama urbana, amb pluralitat d'oferta i equilibri entre formats

    Treballem per promocionar un model comercial arrelat a la trama urbana, modern i dinàmic. Amb una pluralitat d'oferta i equilibri entre formats, com una peça essencial per a la cohesió social, la coherència urbanística i la identitat i l'atractiu de la ciutat. La realitat, però, és que tot i el relat i la defensa política d'aquest model no tenim una legislació que ens acompanyi, que ens faciliti lligar les paraules amb els fets. Parlem i defensem un model comercial mentre dia rere dia inaugurem grans i/o mitjanes superfícies, outlets, centres d'oci/comercials.

  • Eduard Cuscó

    Sí a nou model turístic de país basat en la qualitat, la sostenibilitat i la marca Catalunya

    No a un estat que limita la promoció exterior del nostre país, com és el cas del sistema aeroportuari centralitzat Recentment hem pogut saber, més enllà de que l'estat espanyol és una excepció mundial en la gestió centralitzada del sistema aeroportuari, que un conveni relativament nou firmat entre Rússia i Espanya pels vols transsiberians que tenen com a destinació una ciutat no russa, estableix que Madrid sigui l'única ciutat d'origen i destí dels vols que passen per aquest espai aeri rus.

  • Antoni Morros

    Sí a una República emprenedora que aposti per la recerca, la innovació i l'economia productiva

    No a un estat que afavoreix el grans oligopolis de l'IBEX35, l'economia especulativa del totxo i un model productiu low cost Les empreses catalanes han de suportar els costos que els grans oligopolis espanyols, que cotitzen a la borsa de Madrid, no volen suportar i centrifuguen entre les pimes. El sistema es basa en l’aprovació de Reals Decrets oportunament preparats pels lobbys empresarials. Són aquestes 35 empreses que, agrupades amb l’IBEX35, les que fixen el preu de l’energia per afavorir els grans beneficis d’IBERDROLA, ENDESA, GAS NATURAL, REPSOL, GAMESA i REE.

  • Sergi Tudela

    Sí a una gestió moderna de la pesca catalana, centrada en el territori, que n’asseguri la sostenibilitat

    No a un estat que margina la pesca mediterrània i que promou una gestió centralitzada i ineficient que perjudica la nostra gent de mar Malgrat el declivi dels darrers anys, Catalunya segueix essent avui dia una potència pesquera mitjana en l’àmbit euromediterrani, amb un gran potencial. Atenent al valor de les captures i als llocs de treball directes en la pesca, el nostre país es compara perfectament amb estats com Alemanya, Suècia o Polònia, i supera de llarg el conjunt de la façana mediterrània francesa.

  • Montserrat Colàs

    Sí a una política agrària pròpia

    No a les decisions que ens discriminen i perjudiquen Un dels principals desavantatges amb el que es troba actualment el sector agrari és que l’estat espanyol té les competències per establir els protocols d’exportació amb els països estrangers i sempre prevalen els criteris de les comunitats que no són Catalunya. Pel que fa als ajuts comunitaris ara tot passa per Madrid, que és qui negocia amb Brussel·les tant l’estructura de la PAC, i per tant dels ajuts, com la distribució de fons entre els Estats i també, posteriorment, la distribució de fons entre els territoris de l’estat, que sempre beneficia altre territoris que no som nosaltres i sectors que no són els nostres.

  • Xavier Martínez i Gil

    Sí a un nou sistema fiscal just i progressiu on pagui més qui més capacitat té

    No a un estat que permet rebaixes fiscals als grans grups de pressió mitjançant la introducció de beneficis fiscals a la carta A Espanya, segons la CNMV, hi ha al voltant de 3.000 empreses registrades com a SICAV que gestionen més de 32.000 milions d’euros. Però, davant la pressió popular per a què s’acabi amb els privilegis fiscals de les SICAVs, algunes ja han començat a moure fitxa i s’estan establint en altres territoris. Tot i així, s’està produint un nou fenomen encara no tant popular com les SICAVs.