Política Econòmica i Treball
  • Eduard Cuscó

    SÍ a nou model turístic de país basat en la qualitat, la sostenibilitat i la marca Catalunya

    NO a un estat que limita la promoció exterior del nostre país, com és el cas del sistema aeroportuari centralitzat Recentment hem pogut saber, més enllà de que l'estat espanyol és una excepció mundial en la gestió centralitzada del sistema aeroportuari, que un conveni relativament nou firmat entre Rússia i Espanya pels vols transsiberians que tenen com a destinació una ciutat no russa, estableix que Madrid sigui l'única ciutat d'origen i destí dels vols que passen per aquest espai aeri rus.

  • Xavier Martínez i Gil

    El sistema duaner d’un nou estat

    El sistema duaner d’un estat ha d’estar al servei de la societat. D’aquesta manera ha d’obtenir un delicat i efectiu equilibri entre la facilitació del comerç legítim i la garantia de la seguretat dels ciutadans. La seguretat cal entendre-la en el seu sentit més ampli. No només seguretat en la vessant de prevenció de delinqüència o terrorisme sinó també vetllar per la salut de les persones en controlar els aliments, els medicaments, els productes agràries i veterinaris, les tecnologies de doble ús, els productes químics, la protecció de la fauna i de la flora, els productes que poden afectar al medi ambient, en definitiva, vetllar per la seguretat de les persones en el sentit més ampli de la paraula.

  • Marc Torres i Josep Gallart

    Coneixement obert: xarxes, ciutadania i empoderament

    La revolució que han comportat les tecnologies de la informació i la comunicació, les TIC, està produint canvis en el conjunt de la societat. Avui, la informació, en el seu sentit més ampli, s’ha convertit en una commodity, no ens costa esforç accedir-hi. La manera de consumir la informació ha canviat significativament adaptant-se als nous dispositius mòbils sorgits: smartphones i tablets. Aquests dispositius estan canviant la manera com utilitzem Internet, ara disposem de la informació quan la necessitem i allà on som.

  • Jordi Foz

    La República que volem: institucions íntegres i que generin confiança

    El debat sobre la integritat és indissociable del debat sobre la confiança en les institucions democràtiques. Per situar-lo bé, cal recordar que la construcció de les democràcies liberals, també des de la mirada republicana, ha anat lligada a la importància dels contrapesos i del control social per evitar la corrupció i el poder arbitrari. Per tant, una certa desconfiança, una mirada crítica, un control extern, és necessari per al bon funcionament de les institucions. Ara bé, vivim en una societat en la qual els blocs ideològics ja no són tan clars, globalitzada, on el control de la informació centralitzat no és possible (desintermediada, en diu l’activista ciutadana Simona Levi) i on la crisi i les retallades han fet evident que les decisions importants es prenen a les esquenes de la ciutadania.

  • Albert Castellanos

    Tres punts per la competència europea

    Aquest mes d'agost ha acabat amb una bona notícia per tots aquells que ens sentim europeus i que volem creure en el projecte polític d'Europa. La Comissió Europea (CE) ha arribat a la conclusió que Irlanda ha donat beneficis fiscals il·legals a Apple per valor de 13.000 milions d'euros. I penso que és una bona notícia per partida triple:   En primer lloc, perquè és un toc d'alerta a les múltiples pràctiques d'enginyeria fiscal practicades per part d'empreses multinacionals o amb majors facilitats per moure les seves bases imposables.

  • Ferran Estruch

    ERCROS i els runams salins: responsabilitat social i medi ambiental

    Cardona és, des de fa anys, capdavantera en el reciclatge i l’aprofitament dels anomenats runams salins, una realitat molt present a la nostra comarca, el Bages. Avui, i des d’abans del tancament de les mines de potassa, l’empresa ERCROS és l’encarregada de l'extracció dels residus salins que contenen les terreres formades durant l'explotació de potassa. El que fa és separar i netejar la sal perquè tingui les condicions òptimes per ser utilitzada en processos electrolítics d'altres fàbriques de  l'empresa.

  • Isaac Albert

    Sense comerç urbà no hi ha ciutat

    En un moment de canvis i oportunitats, hem de tenir més en compte que mai un sector cabdal per Catalunya com és el comerç. Avui, a Catalunya, tenim més de cent mil comerços i més de vuitanta mil empreses que ocupen al voltant de tres-cents mil treballadors. Un volum de negoci de més de quaranta mil milions d’euros, més del 12 per cent de la nostra economia. És el principal sector d’ocupació i a la vegada presenta una millor resistència en el manteniment de llocs de treball en un context de crisi.

  • Lluís Pujadas

    La recerca de l’excel·lència

    Reprenem el curs polític amb el ressò d’una polèmica sorgida al mes d’agost: el sistema de recerca català és d’excel·lència o l’hem maquillat entre tots perquè ho sembli sense ser-ho? Segurament ni una cosa ni l’altra. Tindríem un sistema d’excel·lència de veritat si com a país hi destinéssim els recursos adequats, si gestionéssim el conjunt del sistema amb vocació de transcendència, si féssim tots els esforços per formar als estudiants, si ens impliquéssim en les institucions internacionals, si transforméssim el coneixement en motor de l’economia.

  • Pep Mur

    Programari lliure versus Programari privatiu

    Des d’una perspectiva ideològica m’atreveixo a dir que el programari lliure guanya de carrer al programari privatiu. El primer representa el treball en comunitat, compartir el coneixement i les experiències de cada un, no posar límits a la possibilitat d’enriquir-lo i des del punt de vista del negoci el podríem associar a processos productius.   El segon, el programari privatiu, l’associem, gairebé de forma exclusiva, a l’estratègia d’enriquiment a partir de satisfer unes necessitats inicials dels usuaris que l’utilitzen.

  • Jordi Foz

    Sobre regals i codis de conducta

    Els regal, donar un objecte, engrandeix el donant i obliga al qui al rep a retornar-lo o compensar-lo d’alguna manera.  El regal malgrat que sigui el fruit, de vegades de la generositat, de l’amistat, de l’afecte real, genera un certa situació de desequilibri. Aquesta idea intuïtiva que tots tenim fou confirmada per Marcel Mauss en l’Essai sur le Don, un estudi antropològic sobre les societat arcaiques. Per aquest motiu, per aquesta situació de desequilibri que crea, perquè pot amagar un intent d’influència, és un dels aspectes que es regulen en tots els codi ètics de les organitzacions públiques i privades.

  • Pere Aragonès

    Pròrroga de pressupostos, i ara què?

    El projecte de pressupostos presentat pel Oriol Junqueras preveia un augment de 1.113 milions de despesa dels departaments de la Generalitat, 874 dels quals es destinaven a polítiques socials (incloent 285 del Pla de Xoc ofert per JxS a la CUP). Es tracta del major increment de despesa des del 2010, gràcies a la millora dels ingressos i a la reducció a la meitat del cost dels interessos del deute.    El rebuig de C's, PSC, CSQP, PP i CUP al projecte de pressupostos força a prorrogar els pressupostos del 2015 per tot el 2016.

  • Josep Maria Terricabras

    Garantia Juvenil, encara hi som a temps

    Des dels inicis de la crisi econòmica arreu d'Europa, ja fa més de vuit anys, l'atur juvenil ha estat una de les principals preocupacions tant dels governants com del conjunt de la ciutadania. D'aquesta preocupació, en va néixer, a finals de l'any 2013, el programa de Garantia Juvenil amb l'objectiu de desenvolupar, en el conjunt dels Estats Membres, una política del mercat de treball que permetés que tots els joves menors de 25 anys rebessin una oferta de feina, formació o pràctiques en un termini de quatre mesos després de quedar-se a l'atur i d'acabar la seva educació formal.

  • Marc Realp

    L'accés a continguts, un punt clau per al desplegament d'operadors locals de fibra òptica

    El passat mes de maig la Comisión Nacional de los Mercados y la Competencia (CNMC) publicava en un post al seu blog les dades sobre com es reparteixen els accessos de xarxes de nova generació en funció de la mida dels municipis. Els resultats deixen clar que en municipis de menys de 10.000 habitants la presència de la fibra òptica és pràcticament inexistent. A Catalunya, al voltant del 80% de municipis tenen menys de 10.000 habitants. Això vol dir que prop d’un 20% de la població no té accés a la fibra òptica.

  • Pere Sadurní

    La Responsabilitat Social Empresarial

    La responsabilitat social empresarial (RSE), també anomenada consciència corporativa o responsible business tal com diuen algunes institucions americanes, és una forma cada vegada més important, d’autoregulació de les pròpies empreses per la qual cosa es comprometen a visualitzar les seves activitats d’acord amb la llei i els estàndards ètics tant nacionals com internacionals. Però més enllà d’alguns models i estàndards, algunes empreses implementen la seva pròpia RSE focalitzada en els  seus propis interessos amb la intenció amb aquesta política social, de reduir els riscos legals i dels inversors però amb l’objectiu d’incrementar els beneficis a llarg termini com una activitat de negoci enlloc d'emmascara-ho com han fet molts bancs, l’evasió d’impostos d’Ikea o l’escàndol Volkswagen en serien alguns clars exemples d’aquesta doble moral.

  • Montserrat Colàs

    Fons Cooperatiu de suport a les seccions de crèdit de les cooperatives

    Els Països Catalans tenen una llarga tradició de cooperativisme i en particular de cooperativisme agrari. Es podria dir que tots els pobles amb produccions agràries significatives tenen o han tingut una cooperativa per gestionar les produccions: cooperatives de fruita, d’arròs, de vi, de pinso, de llet...   Des d’una perspectiva externa podria semblar descabellat que les cooperatives agrícoles s’emboliquin a fer de bancs, però dins de la lògica cooperativista és una conseqüència natural de la pròpia activitat.