Política Econòmica i Treball
  • Joaquim Bosch

    Fake news: R+D als pressupostos

    Què fa el govern amb els nostres impostos? Normalment ens fem aquesta pregunta quan es presenten els pressupostos al Parlament o al Congrés. Aleshores tothom en destaca el que més li crida l’atenció, o el que més li convé. Els uns que gastarem tant en això, que és més del que mai s’havia fet. Els altres, que gastarem poc en allò, que és fins i tot menys que els anys anteriors. Els grans titulars són per a ensenyament, sanitat i obres públiques. Perquè, com tothom sap, ser modern consisteix en fer anar asfalt i ciment.

  • Alba Balcells

    Catalunya, referent mundial de la garnatxa

    Quan Pablo Picasso va arribar a la Terra Alta l’estiu del 1898, tenia setze anys i estava malalt d’escarlatina. Sota aquells murs dels Ports hi va trobar la calma, la salut, però també la fascinació i el vincle que més endavant acabarien impactant en el seu univers cubista. «Tot el que sé ho he après a Horta», deia. I així encara ho expliquen amb orgull els seus habitants. El cap de setmana del 14 i 15 d’abril, la Terra Alta acull la sisena edició del concurs “Grenaches du Monde”.

  • Mingo Meseguer

    Preparant el Primer de Maig

    D’aquí a uns dies celebrarem l’1 de Maig, la jornada més emblemàtica del moviment sindical. Habitualment aquesta jornada té dos vessants; d’una banda la de retre homenatge a totes les persones que han lluitat pels drets de la classe treballadora; i d’una altra refermar el seu caràcter reivindicatiu, amb la reclamació de millors condicions laborals, salaris i pensions, i de lluitar contra la precarietat laboral, la temporalitat i les prolongacions de jornada entre d’altres. Tanmateix, aquest any serà diferent.

  • Josuè Sallent

    Innovació social, la intel·ligència col·lectiva al servei de la societat

    Cada cop més sentim a parlar de la innovació social. Una definició àmpliament consensuada és la d’un procés per desenvolupar i desplegar solucions eficaces, efectives i sostenibles als reptes socials complexos o sistèmics en què participen d’una manera col·laborativa un conjunt d’actors: administracions públiques, empreses, tercer sector o els ciutadans organitzats. Cal afegir, a més, que el valor creat ha de revertir en la societat en el seu conjunt i no als seus membres per separat.

  • Isaac Albert

    Mercats municipals, present i futur

    L’aposta d’Esquerra Republicana pels mercats municipals és ferma. Creiem en els mercats municipals, en el que representen i en el que aporten als nostres municipis. A principis d’aquest any, i des de la Diputació de Barcelona, hem presentat el programa “Reempresa en els Mercats Municipals”. Un programa que busca facilitar i millorar la transmissió de parades i l’ocupació de les parades disponibles en els mercats municipals i, a més a més, visualitzar els mercats municipals com un espai de bones oportunitats per reprendre nous negocis.

  • Enric Vinaixa

    Lluita contra la precarietat laboral? (rèplica al titular de C's)

    Fa pocs dies el grup parlamentari Ciudadanos del Congrés de Diputats, va registrar una proposició de Llei amb el nom de lluita contra la precarietat laboral. Aquest projecte al seu entendre, amb un nou model de contracte únic, la motxilla austríaca i un anomenat “bonus” d’estabilitat empresarial, dóna solució a la precarietat laboral. La pretensió de reformar la normativa laboral, aprofitant conjuntures polítiques a cop de titular populista, és una greu irresponsabilitat, sobre tot després de fer una lectura a la proposta, la qual com a mínim deixa marge a una major precarització, concretant sols alguns aspectes força irrellevants i insinuant la pèrdua de drets, posant en la safata d’entrada el fer i desfer en un mercat liberal, apostant per un canvi en la forma d’indemnitzar, a la baixa, i apel·lant la destrucció de drets, per mitjà de noves formes d’extingir llocs de treball col·lectivament.

  • Acció Política - comissions sectorials

    Tenim molts temes sectorials...però, així no!

    Des de les diferents sectorials us podríem parlar de molts temes que incideixen en la nostra ciutadania i com des d’Esquerra Republicana treballem per avançar cap a polítiques socials més justes i cap a una gestió al servei de les persones. Us podríem parlar de transparència i ètica públiques, d’emprenedoria social, d’uns serveis d’ocupació al servei de les persones, d’unes relacions laborals més justes, de com avançar cap a unes administracions públiques i un model de seguretat i emergències  al servei de les persones, de com esdevenir un actor internacional responsable, compromès i solidari amb la justícia i els reptes globals en els àmbits de la cooperació i la  pau.

  • Eba Ferris

    Feminització de la pobresa o la necessitat que la República tingui nom de dona

    2018 i encara a les beceroles de la plena igualtat. Aquestes desigualtats vulneren drets tan fonamentals que depenent del sexe amb què naixem, ens determina, fins hi tot, quelcom tan fonamental com la salut fins al final de la nostra vida. Em refereixo a la pobresa, la feminització de la pobresa. Podríem parlar molt sobre aquest problema, però voldria fer èmfasi en com es “construeix”, què fa que la dona, cada vegada més, arribi a la vellesa en condicions econòmiques més dures, que intervenen doncs en una pitjor qualitat de vida i per tant en una salut més precària.

  • Marta Espasa

    L’impost sobre begudes ensucrades envasades

    L’informe de la OMS de 2016 recomanant l’aplicació d’impostos sobre les begudes ensucrades per a frenar el preocupant ritme d’obesitat que s’està instal·lant en les nostres societats, i sobretot en els infants, va fer que la Generalitat apostés per aquesta tendència innovadora en matèria de fiscalitat i implantés aquest impost al maig del 2017. A Catalunya, el 13% dels infants pateixen obesitat i el 19% sobrepès, i el 22% dels menors de 15 anys prenen diàriament aquest tipus de begudes, percentatges que van augmentant any rere any.

  • Àngels Pi

    Contractació pública socialment responsable

    Nous criteris de la Llei de contractes del sector públic Les Directives 2014/23/UE, i 2014/24/UE del Parlament Europeu i del Consell, de 26 de febrer de 2014, relatives a l’adjudicació dels contractes de concessió i sobre contractació pública respectivament, van donar un termini per a la seva transposició als ordenaments jurídics estatals, que finalitzava el 18/04/2016. La majoria d’estats europeus amb economies avançades, van accelerar la transposició d’aquestes directives de quarta generació.

  • Mercè Garau

    Polítiques actives d’ocupació: dos projectes enfrontats

    Els que patim atacs constants d’assimilació, sabem que la diferència és un valor, una riquesa i una oportunitat. Les polítiques d’ocupació no en són alienes i per això, des del Govern de la Generalitat, apostem per la descentralització com la manera de satisfer millor les necessitats i d’alinear les polítiques i els recursos amb les estratègies de cada territori. La iniciativa personal és un element inherent a la nació catalana i a tants d’altres pobles emprenedors d’Europa.

  • Montserrat Muñoz

    La innovació per a fer país

    Què és innovar? És usar el nostre coneixement i l’experiència adquirida per transformar-los en nous o diferents serveis i productes de valor i beneficis immediats pel seu ús i consum. S’innova plantejant canvis, per petits que siguin, o grans i disruptius que introdueixen novetats que milloren el punt de partida o el renova. Innovar és una actitud. És ser constant i curiós. És reinventar, diferenciar-se i saber col·laborar qüestionant-se el status quo per a construir un present que doni sentit al nostre futur.

  • Neus Morlà, Gemma Espigares i Mèius Ferrés

    Avancem cap a la igualtat d’oportunitats de dones i homes a les universitats

    Ens quedem perplexes de veure com en ple segle XXI, encara és palesa la necessitat de fer un canvi social, cultural, econòmic i de les condicions laborals per poder fer efectiva una política igualitària vers les dones. És de vital importància no perdre la memòria històrica per poder treballar per a un futur millor, seguint l’exemple de les mobilitzacions i l’empenta que han mostrat les nostres predecessores  per anant aconseguint fites cada vegada més aprop de la igualtat en qualsevol àmbit, també en el de les universitats i la recerca.

  • Esther Querol

    Als turistes els espanta el terrorisme global, no els processos polítics

    El fenomen turístic és un fet imparable i en constant creixement a tot el món, cada vegada hi haurà menys llocs que siguin no turístics, el futur depararà a aquelles destinacions que se sàpiguen adaptar a les necessitats dels turistes i siguin capaces de gestionar les connotacions negatives d’aquesta activitat econòmica amb un futur d’ingressos i intercanvi cultural. Venim d’un total de 25 milions de turistes el 1950, passant per 674 milions a l’any 2000 i als 1.800 milions als que es preveu arribar en el 2030.

  • Meritxell Serret

    Reptes vells i nous per a la producció alimentària

    En aquest segle XXI com a societat afrontem reptes que podríem considerar «nous», com el canvi climàtic, la globalització o la societat del coneixement, i en mantenim d’altres que venen de lluny, com les desigualtats socioeconòmiques, els moviments migratoris o la pressió sobre els recursos naturals com l’aigua, el sòl fèrtil i la biodiversitat terrestre o marina. L’alimentació està molt relacionada amb aquests nous i vells reptes, i en funció de com actuem podrem avançar cap a un país més sostenible i cohesionat.