Política Econòmica i Treball

Previsions catastròfiques sobre l’economia catalana

Natàlia Mas
Natàlia Mas

L’any 2017 ha estat el quart any consecutiu de creixement robust de l’economia catalana, després del retrocés del període de crisi. Aquesta fase de fort creixement ha coincidit amb els anys de més intensificació del procés sobiranista, el que mostra com s’ha compatibilitzat perfectament una intensa etapa política amb elevades taxes de creixement.

És rellevant destacar que l’economia catalana ha crescut sistemàticament per sobre de l’economia espanyola tant en els darrers anys com en els trimestres més recents. En concret, Catalunya va créixer un 2,1% el 2014, un 3,8% el 2015, un 3,6% el 2016 i un 3,4% el 2017, mentre que a Espanya aquests creixements van ser de l’1,4%, del 3,4%, del 3,3% i del 3,1%, respectivament. En els darrers trimestres, i malgrat les previsions catastròfiques provinents de nombrosos mitjans i institucions, l’economia catalana ha continuat creixent més que l’espanyola (un 0,8% tant el 4rt trimestre del 2017 com el 1er trimestre del 2018, en comparació al 0,7% de l’economia espanyola).

També és rellevant tenir present que l’economia catalana no només ha evolucionat excepcionalment bé en termes de creixement econòmic sinó que els darrers anys també ha assolit les seves millors xifres històriques en exportacions, en volum d’inversió estrangera productiva i en arribada de turistes, que han anat acompanyades d’una extraordinària recuperació del sector industrial i d’una forta reducció de les xifres d’atur. Tanmateix, no ens podem permetre cap mena de complaença, ben al contrari, perquè els reptes econòmics i socials que tenim per davant són majúsculs.

Veient aquestes dades... com pot ser que s’hagin pogut dibuixar uns escenaris tan catastròfics per l’economia catalana? Cal començar per constatar que l’impacte de les crisis polítiques és un element difícil de valorar. I justament per això cal evidenciar la gran irresponsabilitat del discurs de la por econòmica. Un discurs que es va basar en valoracions subjectives sobre el que podia passar o, en el millor dels casos, en unes prediccions amb una base informativa molt feble. Per exemple, l’Airef (l’Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal, una de les institucions de l’Estat amb més rigor) va publicar a finals de novembre una estimació del PIB de Catalunya pel 4rt trimestre 2017 quan només disposava del 6,7% de la informació necessària per a tancar el trimestre. Aquella estimació preveia un 0,4% de creixement i va omplir immediatament nombrosos titulars, tot i la seva limitada credibilitat. Finalment, la xifra definitiva del 4rt trimestre va acabar sent del 0,8%, el doble d’aquell valor inicial.

Des de la Generalitat de Catalunya s’han fet crides constants a la prudència, ja que malgrat que s’observava una contracció en certs indicadors, això anava acompanyat pel manteniment o, fins i tot, per major dinamisme en molts altres. I és que la capacitat de qualsevol economia per afrontar incerteses puntuals ve molt determinada tant per la dinàmica econòmica recent com pels actius acumulats (aquelles potencialitats que s’han anat construint i cuidant), i que permeten tenir una estructura econòmica sòlida, capaç d’absorbir shocks temporals. Catalunya ha demostrat àmpliament en moltes ocasions la seva capacitat de sobreposar-se a situacions adverses, perquè compta amb unes fonts de creixement diverses i amb actius potents tant en el seu capital humà com en les bases de l’economia. Actius que cal continuar cuidant i enfortint, per tal que es tradueixin, encara més, en major benestar econòmic i social per a tots.


Natàlia Mas


Comentaris


No hi ha cap comentari


El comentari s'ha enviat correctament