Política Econòmica i Treball

Màsters que cremen

Gemma Espigares
Gemma Espigares

Finalment, la presidenta de la Comunitat de Madrid, Cristina Cifuentes, ha renunciat. L'anunci, fet després de l'aparició extemporània d'unes imatges que la involucren en un furt d'unes cremes de bellesa en un supermercat, arriba tard, malament i lamentablement després d’haver intentat menystenir i desprestigiar la credibilitat d’una universitat pública.
 
El que és injust és la sospita generalitzada que s’ha creat a l’entorn del prestigi de les universitats, i especialment al voltant dels estudis de màster. Actualment l’oferta de màsters universitaris a Catalunya és al voltant dels 700. Cadascun d’aquests màsters va ser verificat abans d’activar-se per l’Agència de Qualitat AQU Catalunya, i molts d’ells ja disposen del segell que acredita que s’està impartint amb la qualitat necessària respecte el pla d’estudis, el professorat, els recursos, etc.

És obvi que fruit d’aquest escàndol, que alhora ha fet aflorar altres casos similars amb altres polítics i alts comandament de la policia espanyola, la reacció esperada hauria d’haver estat la de denúncia pública i contundent de l’abús de poder i els fets fraudulents, i en cap cas que es posi la lupa sobre la Universitat i no sobre els presumptes delinqüents. O és que amb el cas del robatori de les cremes algú ha posat en qüestió els sistemes de vigilància de la botiga? O els venedors?

Aquest últims dies s'han fet actes per a reivindicar els drets civils i democràtics i en defensa dels presos polítics a la UAB, UB, UPC i a la URL la setmana vinent. En aquests actes la major part dels equips rectorals es mantenen al marge, o fins i tot hem vist com l'acte organitzat pels companys d'universitat de l'Oriol Junqueras va haver de canviar de lloc. També s'han aprovat documents de suport en alguns consells de govern, Però ara més que mai, cal que ens organitzem i que seguim reivindicant la defensa dels drets a la seu de la generació de coneixement del país, perquè el silenci còmplice no és una opció. 
 
Aquesta situació ens hauria de fer reflexionar també sobre la “titulitis” en la que alguns sectors de la societat estem immersos, polítics inclosos. Cada any es matriculen al voltant de 40.000 persones a algun màster a Catalunya segons les dades del WINDDAT i, d’aquests, el 20% són estudiants estrangers. La gran majoria ho fa per augmentar els seus coneixements i especialitzar-se, però no és menys cert que també és una resposta a la creixent demanda de títols per part del mercat de treball. Si aquesta demanda fa que augmenti el “mastergate” cal que el sistema es doti de més mesures per fomentar la qualitat i no la quantitat de títols.
 
Cal posar fi als enganys deliberats als currículums d'alguns polítics, que usen l'eufemisme "Estudis de..." per no reconèixer que no tenen un títol oficial només i que suposen una deslleialtat cap a la Universitat, per respecte a la institució i als seus treballadors, però sobretot per respecte a tot l’estudiantat que amb esforç econòmic i intel·lectual cursa o ha cursat aquests estudis.


Gemma Espigares
Sectorial d'Universitats, Recerca i Innovació
Esquerra Republicana
universitatsrecerca@esquerra.cat

Comentaris


No hi ha cap comentari


El comentari s'ha enviat correctament