Política Econòmica i Treball

Polítiques actives d’ocupació: dos projectes enfrontats

Mercè Garau
Mercè Garau

Els que patim atacs constants d’assimilació, sabem que la diferència és un valor, una riquesa i una oportunitat. Les polítiques d’ocupació no en són alienes i per això, des del Govern de la Generalitat, apostem per la descentralització com la manera de satisfer millor les necessitats i d’alinear les polítiques i els recursos amb les estratègies de cada territori.

La iniciativa personal és un element inherent a la nació catalana i a tants d’altres pobles emprenedors d’Europa. No seríem qui som ni haguéssim construït, de segles ençà, el teixit associatiu, productiu i polític que tenim, sense l’empenta i la capacitat d’autogestió del nostre poble. Per això, les polítiques d’ocupació que fem al Servei Públic d’Ocupació de Catalunya, no poden ser simples subsidis. Seria com condemnar les persones a no sortir de la situació de desemparança que comporta estar involuntàriament excloses del mercat de treball. Les polítiques que fem des del SOC tenen com a objectiu apoderar les persones, millorar la seva ocupabilitat i generar al seu voltant oportunitats de feina.

També és així com hem enfocat la Renda Garantida de Ciutadania, com una eina que garanteix uns ingressos i, a l’hora, posa a disposició de les persones una bateria de mesures enfocades a que puguin deixar de necessitar aquest ajut, mercès a fer un bon trànsit cap al món del treball.

Aquesta aposta pel territori i per les persones només és possible amb capacitat legislativa del nostre Parlament, amb República i llibertat. Mentre nosaltres fem aquest camí, el Gobierno de España legisla envaint les minses competències que ens reconeix l’Estatut, i ens obliga a fer polítiques des d’una òptica de subsidi, d’homogeneïtzació i a les antípodes del que necessita Catalunya.


Mercè Garau
Directora del Servei d'Ocupació de Catalunya

Comentaris


No hi ha cap comentari


El comentari s'ha enviat correctament