Política Econòmica i Treball

Avancem cap a la igualtat d’oportunitats de dones i homes a les universitats

Neus Morlà, Gemma Espigares i Mèius Ferrés
Neus Morlà, Gemma Espigares i Mèius Ferrés

Ens quedem perplexes de veure com en ple segle XXI, encara és palesa la necessitat de fer un canvi social, cultural, econòmic i de les condicions laborals per poder fer efectiva una política igualitària vers les dones. És de vital importància no perdre la memòria històrica per poder treballar per a un futur millor, seguint l’exemple de les mobilitzacions i l’empenta que han mostrat les nostres predecessores  per anant aconseguint fites cada vegada més aprop de la igualtat en qualsevol àmbit, també en el de les universitats i la recerca.
 
Atès que, segon les dades d’UNEIX, un 62% de l’estudiantat de grau que integra l’espai universitari català està format per dones, es pot concloure que s’ha arribat a un grau de feminització. En el cas dels màsters el 58% i en el doctorat el 50%. Ara bé, aquest repartiment no és el mateix segons el tipus de titulació, i el més preocupant és que en carreres tècniques com enginyeria informàtica seguim sense arribar al 15%.

Una altra desigualtat la trobem en els àmbits STEM (Ciència, Matemàtiques, Enginyeria i Tecnologia). Recordem la campanya recent a favor de la presència de la dona a la ciència? Si 9 de cada 10 feines de futur requeriran feina relacionada amb aquestes disciplines, i actualment només 5 de cada 100 dones opta per un d'aquests àmbits,  tenim un problema. No té a veure amb el rendiment acadèmic, que va clarament a l'alça a favor de les noies.  Té a veure amb la percepció social, i per això s'han iniciat una sèrie de campanyes decidides a canviar les coses, i a impulsar l'interès per la ciència i la tecnologia en les nenes.  Esperem que fructifiquin, perquè és molt important incorporar la mirada de dona a totes les branques  del coneixement.
 
En el cas del personal d’administració i serveis (PAS) la xifra de dones s’incrementa fins al 66%, mentre que en el professorat no arriba al 42%. A mesura que s’ascendeix en l’escala de les categories de professorat trobem que la xifra de catedràtiques no arriba al 20%, mentre que les titulars són el 37%. En els càrrecs directius (deganes, directores de departament,...) no arribem al 21%, i especialment greu és el cas de les rectores, 1 de 12 a les Universitats catalanes i 2 de les 76 universitats espanyoles. Entre els centres de recerca la xifra no millora, 2 dones liderant els 42 centres CERCA catalans.
 
La pregunta que ens fem és obvia: estem condemnades a ser el 50% de la població i no ocupar més del 25% dels càrrecs de responsabilitat? La feminització hauria de ser necessària i no només caldria el seu tractament sinó que caldria incorporar la perspectiva de gènere a tots els àmbits: des dels estudis fins al de la gestió (gestió de recursos humans, projectes, recerca, captació de talent, carreres professionals, etc).    La perspectiva de gènere en la docència comporta incloure el coneixement produït per les dones científiques i expertes, sovint invisibilitzades en nombroses disciplines, per tal que l'estudiantat pugui tenir-hi  accés.   També s'ha d’incorporar en la recerca, atès que tenim l'oportunitat de generar molt de coneixement sobre  la qüestió de la igualtat, i de fet, als nostres centres s'està fent molta investigació en aquest sentit. Cal que se'n faci una posterior divulgació perquè arribi a la ciutadania, i no es quedi en l'àmbit de les revistes especialitzades.

En un altre sentit, les nostres investigadores han de formar part de les guies d'experts dels centres, han de ser presents als mitjans de comunicació. Cal actuar proactivament per assegurar que és així, perquè sovint les professores no es consideren prou vàlides per poder intervenir als mitjans com a coneixedores d'un determinat tema. Només si la universitat s'obre a la societat, i ho fa reconeixent el talent femení que hi ha en els equips de recerca, s'aconseguirà l'equiparació que reclamem.
 
Tot i que existeix la necessitat de millorar les condicions laborals, cal aplicar mesures per tal de posar fi, no només a la desigualtat laboral, sinó a les conseqüències que d’ella es deriven: la bretxa salarial, el sol enganxós, el sostre de vidre i la desigualtat en les pensions. Segons l’informe “Evolució de la bretxa salarial de gènere 2008-2015” elaborat per la Generalitat de Catalunya amb les darreres dades disponibles, relatives a l’any 2015, constata que la bretxa salarial de gènere en termes anuals es va reduir en 2,1 punts entre 2014 i 2015. Per sexes, el salari mitjà dels homes es va situar en 27.514 € i el de les dones va ser de 20.946 €, un 23,9% inferior. Malgrat existir una millora, les dones són víctimes de dos fenòmens en el mercat laboral: el que se situa en la part baixa de l’escala salarial, el sol enganxós (un 25% cobren 11.824 euros o menys, mentre que només un 10% dels homes guanyen menys d’11.526 euros) i, d’altra banda, el que se situa en la part de l’escala salarial més ben remunerades, el sostre de vidre, que reben un sou anual gairebé 9.000 € inferior al dels seus companys. Desigualtats que també es constaten a la universitats i centres de recerca.
 
Ens havíem acostumat a la desigualtat i no la veiem, però cal posar-hi solucions que passen per la regulació de la paritat tècnica del 40% en favor de qualsevol dels dos sexes i l’aplicació de la llei d’igualtat, incloure la igualtat en la docència i la recerca, seguir monitoritzant l’evolució dels indicadors d’igualtat dins la universitat i trobar també dones referents en tots els àmbits.
 
Des del nostre partit i amb el suport de la Direcció General d’Igualtat de la Generalitat de Catalunya,  cal promoure la igualtat d’oportunitats de dones i homes en l’àmbit laboral, impulsant mesures de sensibilització, formació i de suport tècnic. I cal que la universitat en sigui un dels motors també, d’aquest canvi.

Des de la Xarxa Vives d'Universitats s'ha impulsat darrerament una mesura important: totes les universitats que en formen part han hagut de presentar i aprovar un protocol d'actuació per la prevenció i intervenció davant de situacions d'assetjament sexual o per raons d'identitat o gènere a la universitat. Ens consta que s'han pres seriosament aquest encàrrec, conscients que des de fa molts anys era un problema latent a  les aules que no havia aflorat . Les actuacions són de prevenció, mediació i també formació, sobretot per al nou professorat i personal d'administració que s'incorpora als equips. Perquè les nostres universitats, a més de ser centres de formació i recerca, han de ser necessàriament centres de transmissió de valors.


Neus Morlà, Meius Ferrés i Gemma Espigares
Sectorial d’Universitats, Recerca i Innovació
Esquerra Republicana
universitatsrecerca@esquerra.cat

Comentaris


No hi ha cap comentari


El comentari s'ha enviat correctament