Política Econòmica i Treball

Per un salari digne

Antino Garcia Estevan
Antino Garcia Estevan

Fa uns dies es va publicar un estudi sobre l’evolució salarial entre 2007 i 2017, fet per ICSA Grupo i Eada Business School. És un període de referència interessant perquè abarca des del principi de la crisi fins l’any que acabem de deixar enrere, i és un estudi extens fet sobre una població de més de 80.000 persones treballadores.

L’estudi posa sobre la taula l’estancament dels salaris per a la majoria de la població treballadora, tot i els senyals de recuperació econòmica. El PIB s’ha incrementat per sobre del 3% en els tres últims anys, però aquest increment no ha repercutit en un augment salarial generalitzat. És més, en el nivell dels empleats el salari al 2017 ha disminuït fins i tot en un 0,21% respecte el de 2016 situant-se en 22.793 euros. Per contra, el dels comandaments intermedis ha crescut en un 2,72% (40.435 euros anuals) i el dels directius també ha pujat un 0,28% (fins els 79.097 euros anuals).


Tenim, per tant, una bretxa salarial que es va eixamplant entre les categories professionals més baixes i les ocupacions que comporten comandament i direcció, malgrat tenir un producte interior brut estatal del 3% i una disminució de l’atur. A Madrid no poden utilitzar el terme “brot verd” perquè el “copyright” el té el govern socialista de Zapatero quan ho emprava per fer veure que la crisi, aquella que tant els va costar d’admetre, remetia i que encara hem tingut per uns quants anys més. I els efectes encara els patim a peu de carrer.

Si afegim que les pensions només s’han revaloritzat al 2018 en un 0,25% i el IPC de 2017 ha estat del 1,1% tenim que la capacitat adquisitiva de gran part de la població va disminuint tot i haver indicadors de que l’economia repunta. I una derivada d’aquests salaris baixos és una futura pensió de jubilació baixa pel fet de les baixes cotitzacions d’avui.

Des de Esquerra Republicana apostem fermament per potenciar les polítiques retributives que han de generar unes pensions de jubilació més socials, enfortint la negociació col·lectiva dins un marc català de relacions laborals i amb una llei dins la República Catalana que legisli des de Catalunya la nostra protecció social.


Antoni Garcia Estevan
Sectorial de Treball, Autònoms i Economia Social
Esquerra Republicana
treball@esquerra.cat


 


 

Comentaris


No hi ha cap comentari


El comentari s'ha enviat correctament