Política Econòmica i Treball

Desconstruir la precarietat: un objectiu republicà

Mingo Meseguer
Mingo Meseguer

Aquest 10 de febrer es compleixen sis anys des de l’aprovació de la reforma laboral impulsada pel PP (amb el suport de CiUUPNFAC), i que va suposar el canvi més profund que s’ha fet en l’Estatut dels Treballadors des que va veure la llum el 1980 (aquesta reforma va modificar l’aprovada el setembre de 2010 pel govern del PSOE).

Un dels efectes més esfereïdors i contrastats d’aquestes reformes és el fenomen del precariat, un terme que fa referència el conjunt de treballadors i treballadores que tenen una feina precària, ja sigui perquè tenen un contracte a temps parcial, en pràctiques, de formació, o, fins i tot, perquè treballen sense contracte laboral.

Així, es pateix una situació laboral sense garantia de continuïtat i estabilitat, que a més s’ha vist agreujada per la reducció de sistemes de protecció social com l’atur, i que provoca una situació econòmica de pobresa; els perfils més afectats són els migrants, les mares solteres, els joves i els majors de 50 anys.

Algunes dades sobre el tema:

  • El recent estudi de Càritas Vides precàries referma que ens trobem en una societat en la qual augmenten els treballadors en situació econòmica precària, i que al nostre país representen ja un 12% de les persones amb feina.

  • Els nivells d’ocupació que presenta el mercat de treball a Catalunya a finals de 2017 no arriben al 55%, molt lluny del que marca l’Estratègia Europea 2020, que estableix assolir una taxa d’ocupació del 75% de la població treballadora.

  • La taxa de temporalitat es manté elevada, un 21,6%; sent les dones qui la pateixen de manera més acusada.

  • El 91% dels contractes laborals del 2017 arreu de l'Estat espanyol eren temporals, i fins a una quarta part d'aquests tenien una durada inferior als 7 dies.

Podria continuar aportant xifres que mostren la gravetat del problema, tanmateix l’urgent és combatre-ho. Per això, cal endegar de forma peremptòria algunes de les mesures proposades en el nostre programa electoral de les eleccions al Parlament de desembre de 2017:

  • Avançar en el salari català de referència com a salari mínim propi tant en el marc de la concertació social, en la negociació col·lectiva com a les clàusules socials en la contractació pública.

  • Desplegar la concertació de polítiques actives al territori a través dels ens locals.

  • Fixar les condicions laborals mínimes del Marc Català de Relacions Laborals en el marc de la concertació social.

  • Pla de xoc contra la temporalitat i precarietat laboral.

Més enllà de la capacitat concreta de les iniciatives que es plantegen, la solució més escaient exigiria d’una transformació profunda dels marcs econòmic, social i laboral català, sent això un dels objectius prioritaris del futur nou govern de Catalunya.


Mingo Meseguer
Fòrum Sindical
Esquerra Republicana
forumsindical@esquerra.cat


 

Comentaris


No hi ha cap comentari


El comentari s'ha enviat correctament